junger – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 2 Results  www.lebendige-traditionen.ch
  Pfingstblitter (Pfingst...  
Am frühen Morgen des Pfingstsonntags zieht in Ettingen, Sulz und Gansingen eine Schar junger Männer in den Wald, um grünes Buchenreisig zu schneiden und sich mit diesem zu bekleiden. Als Büsche verkleidet kommen sie ins Dorf zurück.
Early in the morning of every Whitsunday, the forests of Ettingen, Sulz and Gansingen are populated by scores of young men scavenging for foliage to tailor and dress themselves in. Fully disguised as bushes, they make their way back to the village. After the church service they roam the area, yelling and whooping. In many places the men show their respect by bowing, and the celebration is accompanied by heavy drinking. In earlier times it was the human bushes that were dunked in the fountain at the end of the festivities, but over time the tables have turned as those bushes began putting their attackers in the fountain instead. Nowadays they try to splash onlookers with wet branches, with young women being their particular target. Finally the foliage-clad men take a fountain bath themselves, afterwards enjoying food and drink.
Au petit matin du lundi de la Pentecôte à Ettingen, Sulz et Gansingen, une bande de jeunes hommes vont dans la forêt couper des rameaux verts pour s’en vêtir. Ils reviennent au village déguisés en buissons. Après l’office, ils parcourent le village en faisant tinter des cloches et en poussant des cris. A d’autres endroits, ils manifestent leur respect en s’inclinant. On boit beaucoup à cette occasion. Auparavant, les hommes-buissons étaient jetés à la fontaine à la fin de la manifestation. Mais au fil du temps, cette tradition s’est inversée : les jeunes hommes commencèrent à leur tour à plonger dans la fontaine ceux qui les attaquent. Aujourd’hui, ils essaient d’asperger les spectateurs avec des branches mouillées. Les jeunes femmes sont une de leurs cibles préférées. Finalement, ils prennent eux-mêmes un bain dans la fontaine et un repas leur est ensuite offert.
All’alba della domenica di Pentecoste, a Ettingen, Sulz e Gansingen uno stuolo di giovanotti si addentra nel bosco alla ricerca di rami verdi di faggio con cui ricoprirsi, per poi fare ritorno nei rispettivi villaggi travestiti da selvaggi. Al termine della messa si aggirano per le vie al suono di campanacci e grida di giubilo. In diversi luoghi rendono omaggio inchinandosi in segno di reverenza. In quest’occasione l’alcool scorre a fiumi. Un tempo, i Pfingstblitter venivano gettati nella fontana del villaggio alla fine della manifestazione. Nel corso del tempo però i ruoli si sono invertiti: ora sono i selvaggi a spingere nella fontana i loro aggressori o a spruzzare con le pagaie gli spettatori, in particolare le ragazze, il loro obiettivo preferito. Al termine dell’evento, anche i Pfingstblitter si concedono un bagno nella fontana, dopodiché vengono rifocillati.
Ad Ettingen, a Sulz ed a Gansingen va la damaun marvegl da Tschuncaisma ina gruppa dad umens giuvens en il guaud per tagliar frastgas verdas da fau, per lura sa vestgir cun quellas. Vestgids sco chaglias returnan els en il vitg. Suenter il cult divin passan els sunond e givlond tras il vitg. En differents lieus s'enclinan ils giuvens e fan reverenzas. Durant la tura vegn er bavì bler. Pli baud vegnivan ils «Pfingstblütter» tratgs a la fin da l'occurrenza en il bigl da la vischnanca. En il decurs dal temp è il batten en il bigl dentant vegnì transfurmà: Ils giuvens sezs han cumenzà a bagnar ils attatgaders en il bigl. Cun frastgas bletschas emprovan els oz da sprizzar sin ils aspectaturs. Oravant tut las giuvnas èn la mira dals giuvens vestgids cun chaglias. A la fin fan ils «Pfingstblütter» sezs in bogn en il bigl. Suenter survegnan els ina dunsena.
  Waadtländer Landjugendf...  
Die Landjugend hat ihren Ursprung im Mittelalter. Damals waren solche Gruppierungen hauptsächlich Zusammenschlüsse nicht verheirateter junger Männer vom Lande. Die Landjugendvereine ermöglichten die Kontaktaufnahme zwischen Unverheirateten beiderlei Geschlechts, indem ausgelassene Feste organisiert wurden und so ein Gegengewicht zur Vorherrschaft der älteren Bevölkerung geschaffen wurde.
The "Jeunesses de Vaud" date back to the Middle Ages. They were originally groups of young bachelors from the countryside that provided a structure for unmarried youths of both sexes to get together as a counterpoint to the authority of the local elders. Their particular speciality was organising loud and boisterous sing-alongs known as charivaris. In 1919, they were brought together under the aegis of a cantonal body, the "Fédération vaudoise des jeunesses campagnardes" or FVJC, the main aim of which was to combat the exodus from rural areas. They stage events at village level and play an important role in the major festivals of the local calendar, such as bingo, shooting “abbeys”, the national holiday on 1 August and New Year. As well as shooting, they are also responsible for ski camps, theatrical competitions and rallies. Four regional festivals – the famous "Girons" – are held every year for people to demonstrate their sporting prowess and of course down a few beers. Every five years, the four "Girons" merge into one, "la Cantonale", a three-week event on a grand scale (the one held in Bavois in 2008 was attended by more than 120,000 people) and an excellent showcase for the community spirit of the rural youth. In line with the FVJC’s venerable motto of “nation, work, friendship, progress”, the festivities culminate in an official ceremony where the federation’s flag is passed on to the society in charge of the next event and its anthem is sung in unison along with the cantonal anthem of Vaud.
L'origine des Jeunesses remonte au Moyen-Age. Alors regroupement de jeunes hommes de la campagne non mariés, elles permettaient de structurer les relations des célibataires des deux sexes et faire contrepoids au pouvoir des aînés en orchestrant, entre autres, de houleux charivaris. Depuis 1919, une grande partie des Jeunesses sont réunies au sein d'une fédération cantonale - la Fédération vaudoise des Jeunesses campagnardes ou FVJC -, qui vise notamment à lutter contre l'exode rural. Elles organisent des manifestations villageoises et jouent un rôle important dans les fêtes qui rythment le quotidien rural (loto, abbayes, fêtes du 1er août ou de Nouvel An, etc.) Tir, camp de ski, concours de théâtre ou rallyes se succèdent sous leurs auspices. Chaque année, quatre fêtes régionales - les Girons - ont ainsi lieu, à grand renfort de joutes sportives et de tournées de bières. Tous les cinq ans, ces quatre Girons laissent place à la Cantonale, une fête de trois semaines aux proportions impressionnantes - en 2008, celle de Bavois a rassemblé plus de 120'000 personnes -, grand-messe par excellence de l'esprit fraternel des jeunes des campagnes. Non sans rappeler l'ancienne devise de la FVJC - « Patrie, Travail, Amitié, Progrès » - ces manifestations sont clôturées par une cérémonie officielle, marquée par la prise de la bannière fédérée et par le fait d'entonner en chœur l'hymne vaudois et celui des Jeunesses elles-mêmes, la « chanson fédérée ».
Nel Vaud, i gruppi di giovani contadini – la gioventù rurale – hanno origine nel Medioevo. Ai quei tempi consentivano ai contadini celibi di conoscere ragazze nubili contrapponendosi così al potere locale degli anziani e organizzando, in particolare, riunioni chiassose. Dal 1919, questi gruppi sono riuniti in una federazione cantonale, la «Fédération vaudoise des jeunesses campagnardes (FVJC)», che mira soprattutto a contrastare l'esodo dalle campagne. Organizzano manifestazioni nei villaggi e assumono un ruolo importante nelle feste che scandiscono il quotidiano in campagna (lotterie, abbadìe, feste del 1° Agosto e di Capodanno, ecc.). Anche gare di tiro, settimane di sci, concorsi teatrali o rally si succedono sotto gli auspici di questi gruppi. Quattro feste regionali – denominate «girons» – si svolgono ogni anno a supporto dei tornei sportivi e delle bicchierate. Ogni cinque anni, i quattro «girons» convergono nella festa cantonale della durata di tre settimane e dalle proporzioni impressionanti (nel 2008, quella di Bavois ha riunito oltre 120 000 persone), che è il raduno per eccellenza dello spirito fraterno dei giovani contadini. Non senza richiamarsi al vecchio motto della FVJC – patria, lavoro, amicizia, progresso – queste manifestazioni si concludono con una cerimonia ufficiale segnata dalla presa della bandiera della federazione e dall'intonazione dell'inno vodese e del «canto della federazione» della gioventù rurale.
Las uniuns da giuventetgna da la champagna vadaisa han lur origin en il temp medieval. Da quel temp eran talas gruppaziuns en emprima lingia uniuns d'umens giuvens betg maridads da las regiuns champestras. Las uniuns da giuventetgna pussibilitavan da stabilir contacts tranter las persunas betg maridadas da tuttas duas schlattainas cun organisar festas legras, stgaffind uschia in cuntrapais a la predominanza da la populaziun pli veglia. Dapi l'onn 1919 è la giuventetgna champestra organisada en ina federaziun chantunala («Fédération vaudoise des jeunesses campagnardes FVJC») che duai franar en emprima lingia l'emigraziun da las regiuns champestras. La giuventetgna champestra organisescha occurrenzas en ils vitgs e gioga ina rolla impurtanta tar festas che caracteriseschan il decurs da l'onn champester (lotto, festas da tir, festas dal 1. d'avust, festas da Bumaun e.u.v.). Er tirs da premis, champs da skis, concurrenzas da teater u rallyes vegnan organisads da las uniuns da la giuventetgna champestra. Mintga onn han lieu quatter festas regiunalas, ils famus Girons, accumpagnadas da concurrenzas da sport e da bavidas. Mintga 5 onns s'uneschan ils quatter Girons a la Cantonale (festa chantunala), ina festa che dura 3 emnas e che ha dimensiuns impressiunantas. La Cantonale da Bavois da l'onn 2008 per exempel ha attratg passa 120'000 visitadras e visitaders. Las festas chantunalas èn in simbol per la solidaritad da la giuventetgna champestra. En il senn da l'anteriura devisa dal FVJC – «lavur, patria, amicizia, progress» – vegnan questas occurrenzas terminadas d'ina ceremonia uffiziala, accumpagnada da la surdada da la bandiera, dal imni vadais e dal imni da la giuventetgna champestra («Chanson fédérée»).