|
|
But what is stereoscopy? It is the result of the vision of two flat images of the same object, taken from different perspectives. When each eye sees one of the images, the brain adds them together and this produces a sensation of depth.
|
|
|
Au Théâtre-musée, dans la salle 19, sont exposées en permanence des photos de plusieurs œuvres stéréoscopiques de Dalí, avec un montage de miroirs qui permet d'observer l'effet tridimensionnel. Pour voir le relief, il suffit d'approcher le nez de la vitrine, au centre de l'arête des deux miroirs. En revanche, dans la salle 22, où nous présentons cette exposition temporelle, des dispositifs ont été installés près de chaque paire d'œuvres stéréoscopiques pour pouvoir en apprécier la tridimensionnalité. Ces dispositifs se composent de lunettes et d'un écran de téléphone portable, éléments habituels des projets de réalité virtuelle. Nous avons adapté du xxie siècle les mécanismes que Dalí proposait dans les années 70 pour visualiser ses œuvres stéréoscopiques.
|
|
|
Pero, ¿qué es la estereoscopía? Es el resultado de la visión de dos imágenes planas de un mismo objeto, tomadas desde puntos de vista distintos. Cuando cada ojo mira una de las imágenes, el cerebro las suma y se produce la sensación de profundidad. A partir de este principio, Dalí realiza pares de pinturas, donde representa una imagen de manera casi idéntica, pero desde puntos focales divergentes, para producir efectos de tercera dimensión en la mirada de los espectadores. Para conseguir un efecto de relieve perfecto, Dalí desplaza ligeramente el centro de cada una de las imágenes en relación a los ojos del espectador; nunca se trata, por tanto, de dos copias idénticas. De hecho, los colores de las imágenes también cambian, a veces, de forma bastante evidente. La composición resultante se forma en nuestro cerebro, con la virtud de ser una imagen en tres dimensiones, como las que hoy han popularizado los juegos y las proyecciones virtuales.
|
|
|
Què és, però, l'estereoscòpia? És el resultat de la visió de dues imatges planes d'un mateix objecte, preses des de punts de vista diferents. Quan cada ull mira una de les imatges, el cervell les suma i es produeix la sensació de profunditat. A partir d'aquest principi, Dalí fa parelles de pintures, on representa una imatge de manera gairebé idèntica, però des de punts focals divergents, per produir efectes de tercera dimensió en la mirada dels espectadors. Per aconseguir un efecte de relleu perfecte, Dalí desplaça lleugerament el centre de cadascuna de les imatges en relació als ulls de l'espectador; no es tracta mai, per tant, de dues còpies idèntiques. De fet, els colors de les imatges també canvien, de vegades de forma bastant evident. La composició resultant es forma al nostre cervell, amb la virtut de ser una imatge en tres dimensions, com les que avui han popularitzat els jocs i les projeccions virtuals.
|
