|
|
Hoci by Dan Brown chcel, aby sme verili, že „všetky popisy výtvarných diel, architektúry, dokumentov a tajných rituálov v tomto románe sú presné,“[2] Da Vinciho kód je iba fikcia, zahŕňajúca dobrých, zlých aj úniky „o vlások“.
|
|
|
Aun cuando Dan Brown nos quiere hacer creer que “todas las descripciones de las obras de arte, arquitectura, documentos, y rituales secretos en esta novela son correctos;”[2] El Código Da Vinci es un trabajo de ficción, completo con hombres buenos, hombres malos, y escapes realizados en tiempo limitado. Su protagonista, el criptologista de la Universidad de Harvard, Robert Langdon, es un personaje de un carácter bastante pasivo, y de poca complejidad. Además, la trama de la novela es predecible, y el guión, aunque ocasionalmente es muy bueno, no es memorable, es pasablemente entretenido como ficción “popular”,[3] más, en lo absoluto, no entra dentro del tipo de novela que soportaría la prueba del tiempo necesario para llegar a ser un clásico, y, sin embargo, El Código Da Vinci ha llegado a ser considerado como una sensación mundial.
|
|
|
Me gjithë se Den Braun do që ne të bësojmë që “të gjitha përshkrimet e veprave të artit, arkitekturës, dokumentave dhe ritualeve sekrete në ketë novelë janë të sakta,”[2] KODI I DA VINÇIT është nje vepër trillimi, plot me njerëz të mirë, njerëz të këqinj dhe ikje të ngushta. Aktori kryesor i novelës, kryptologjisti nga Harvardi, Robert Landon, është nje karakter në fakt pasiv e i pandërlikuar. Gjithashtu, përdredhjet e historisë së romanit maksimumi janë të parashikueshme, dhe shkrimi, me gjithë se në raste fare i mirë, është i pamemorizueshëm. Është diçka zbavitëse si trillim “popullor,”[3] po jo lloji i novelës që i reziston kohës për tu berë nje klasike. Edhe prapë, KODI I DA VINÇIT është bërë një lajm i bujshëm në gjithë botën.
|
|
|
Макар че Дан Браун иска да повярваме че “всички описания на искуство, архитектура, документи, и тайни ритуали в неговата новела са точни,”[2] Шифърът на Леонардо е изработка на фикция, пълна с добрите, лошите и избягали на косъм. Неговият протагонист, Харвардски криптолог Робърт Лангдън, е доста пасивен човек с малко сложност. Също така, сюжетът е предсказуем в най-добрия случай, и писането, макар понякога доста добро, не се запомня. Минава като “популярна” фикция,[3] но едвам видът новела която би устояла изпита на времето за да стане класик. Макар това, Шифърът на Леонардо е станал световна сензация.
|
|
|
Encara que Dan Brown ens faria creure que “tots els tipus d’art, arquitectura, documents, i rituals secrets en aquesta novel·la són acurats,” [2] El Codi Da Vinci és un obra de ficció, complerta amb nois bons, nois dolents i escapades d’acció. El seu protagonista, el criptòleg de Harvard Robert Langdon, és un caràcter bastant passiu amb poca complexitat. També, els canvis de trama de la novel·la són previsibles en el millor dels casos, i l'escriptura, encara que ocasionalment bastant bona, és inmemorable. Està acceptablement passable com a ficció “popular”, [3] però difícilment com el tipus de novel·la que passaria la prova del temps de convenir un clàssic. I tanmateix, El Codi Da Vinci s'ha convertit en una sensació mundial.
|
|
|
비록 댄 부라운은 “이 소설에서 언급된 예술작품, 건축물, 문서, 비밀 종교의식은 모두 정확하다.[2] 라고 하여 소설속의 내용이 사실인 것으로 믿게 하려는 의도를 보였지만, 다빈치 코드는 픽션임을 분명히 해야 한다. 좋은 인물과 나쁜 인물들 그리고 구사일생의 아슬아슬함으로 채워진 그런 픽션인 것이다. 주인공인 하바드대학의 상징학 교수인 로버트 랭던은 아주 수동적이면서도 어느정도는 복잡한 내면을 가진 인물로 등장한다. 또한 소설의 줄거리는 기껏해야 예측가능한 정도이고, 비록 때때로 꽤 좋은 문장들로 채워져 있지만 소설 전체로서는 기억할 만한 가치가 없다. 어느정도는 대중성을 가진 재미있는 픽션[3]이긴 하지만 앞으로도 오랫동안 기억될 만한 그런 클래식으로서의 자질을 갖춘 소설은 아니다. 그럼에도 불구하고 다빈치 코드는 세계적으로 센세이션을 불러일으키고 있다.
|