|
Au Roc de Marsal, l’une des découvertes importantes réside dans la compréhension de la vie des objets elle-même. Alain Turq explique qu’un même silex aura connu des transformations et des déplacements tout au long de sa vie dans les musettes des hommes, devenant un objet de plus en plus petit, de plus en plus coupant.
|
|
One of the most important discoveries made at Roc de Marsal was what the objects were actually used for. Alain Turq pointed out that a flint, carried around in a man’s “musette” (toolkit), would go through several changes in several different locations in its lifetime, gradually getting smaller and smaller as it was resharpened. Serge Maury, head of the Dordogne Archaeology Department, explained that a bifacial flint could easily end up again being just a blank. It’s a sort of permanent recycling of objects ; what palaeontologists call “buissonnement”, which shows the quick-wittedness of their creators, clever enough to make new objects out of old by continually refining them. Actively involved in this series of excavations, the American researcher Harold Dibble, lecturer in anthropology at Pennsylvania University in Philadelphia, admitted that he had been literally stunned by the speed at which Neanderthal man was able to adapt :
|
|
Al Ròc de Marsal, l’una de las descobèrtas màgers se tròba dins la compreneson de la vita dels quites objèctes. Alan Turq explica qu’un meteis fojau aurà conegut de transformacions e de desplaçaments tot lo long de sa vita dins las musetas dels òmes, venent un objècte de mai en mai petit, de mai en mai copant. Un bifàcia pòt atal tornar un nucli a faiçonar, explica Sèrgi Maury, responsable del servici d’arqueologia de la Dordonha. Aquò’s una mena de reciclatge permanent dels objèctes, çò que los paleontològs apelan lo « boissonament », l’expression d’una vivacitat d’èime, capabla de tornar inventar de novèls objèctes a partir dels precedents, retoca ts de contunh. Participant a aquela campanha d’escavaments, lo cercaire american Harold Dibble, professor d’antropologia a l’Universitat de Philadelphie en Pennsylvanie, confessa èsser enganat per la vistessa d’adaptacion dont an fach pròva los òmes de Neandertal :
|