joc – Traduction – Dictionnaire Keybot

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch English Spacer Help
Langues sources Langues cibles
Keybot 187 Résultats  lab.cccb.org
  videojocs | Etiquetes |...  
El desafiament de la pantalla joc radica a dissenyar els continguts indicats per generar dependència i placebo o remei.
The challenge of the game screen lies in designing contents indicated to generate dependency and placebo or remedy and vitamins.
  Nous formats expositius...  
«Les eines hi són per fer que les imatges esdevinguin atractives. Però això, al seu torn, neutralitza el missatge. L’art de l’avantgarde, les teories d’Adorno, etc., ens van ensenyar a pensar que per atreure l’atracció cap al missatge, havíem, d’alguna manera, de destruir la “bella manera”; distorsionar les harmonies il·lusòries que les imatges belles suggereixen. Però em sembla que el que passa avui és que ens enfrontem a tantes imatges diferents que ja no podem sentir aquesta desviació. Per ser capaços de tenir aquesta sensació de destrucció i desviació, hem de tenir algun cànon, alguna norma, del qual parteixin la distorsió i la desviació. En canvi, el que tenim és un concurs de disseny. I no és tant la bellesa, sinó la seducció, el que està en joc
“There are tools with which to make images attractive. But the message is neutralised along the way. Avant-garde art, Adorno’s theories, and so on, taught us to believe that in order to draw attention to the message we had to destroy the ‘beautiful form’, to distort the illusory harmonies that beautiful images suggest. But I think what is happening now is that we are exposed to so many different images, we no longer feel the deviation. In order to be able to have that sense of destruction and deviation, we need a canon or a norm, as a starting point for the distortion and deviation. Instead, we have a design competition. And what is at stake is not so much beauty as seduction.”
«Las herramientas están ahí para hacer que las imágenes se vuelvan atractivas. Pero eso, a su vez, neutraliza el mensaje. El arte del avantgarde, las teorías de Adorno, etc., nos enseñaron a pensar que para atraer la atracción hacia el mensaje, debíamos, de alguna manera, destruir la “bella forma”; distorsionar las armonías ilusorias que las imágenes bellas sugieren. Pero me parece que lo que pasa hoy es que nos enfrentamos a tantas imágenes diferentes que ya no podemos sentir esa desviación. Para ser capaces de tener esa sensación de destrucción y desviación, tenemos que tener algún canon, alguna norma, del que partan la distorsión y la desviación. En cambio, lo que tenemos es un concurso de diseño. Y no es tanto la belleza, sino la seducción, lo que está en juego.»
  Recuperar la ciutat jug...  
Un altre projecte que pretén tornar els parcs públics als nanos alhora que incentivar el joc cooperatiu és Hybrid Play, del col·lectiu d’artistes Lalalab, integrat per Clara Boj i Diego Díaz. La idea va sorgir el 2008 quan van publicar un article titulat «Hybrid Playground: integració d’eines i estratègies dels videojocs als parcs infantils», en el qual proposaven que aquests espais públics pensats, en teoria, per als nens es convertissin en escenaris per al joc interactiu i en dinamitzadors de la col·laboració entre les criatures.
Another project that seeks to give public parks back to children and at the same time promote cooperative play is Hybrid Play, by the group Lalalab, which consists of the artists Clara Boj and Diego Díaz. They came up with the idea in 2008 when they published an article entitled “Hybrid Playground: Integration of Videogame Tools and Strategies in Children’s Playgrounds”, in which they suggested that these public spaces that are supposedly designed for children could become stages for interactive play, and promote collaboration. But the technology was not sophisticated enough yet. Which is why they are now taking up the idea again.
Otro proyecto que pretende devolver los parques públicos a los chavales a la vez que incentivar el juego cooperativo es Hybrid Play, del colectivo de artistas Lalalab, integrado por Clara Boj y Diego Díaz. La idea surgió en 2008 cuando publicaron un artículo titulado «Hybrid Playground: integración de herramientas y estrategias de los videojuegos en los parques infantiles», en el que proponían que estos espacios públicos pensados, en teoría, para los niños se convirtieran en escenarios para el juego interactivo y en dinamizadores de la colaboración entre los críos. Pero la tecnología entonces no estaba suficientemente madura. Por eso ahora han vuelto a la carga.
  Recuperar la ciutat jug...  
Un altre projecte que pretén tornar els parcs públics als nanos alhora que incentivar el joc cooperatiu és Hybrid Play, del col·lectiu d’artistes Lalalab, integrat per Clara Boj i Diego Díaz. La idea va sorgir el 2008 quan van publicar un article titulat «Hybrid Playground: integració d’eines i estratègies dels videojocs als parcs infantils», en el qual proposaven que aquests espais públics pensats, en teoria, per als nens es convertissin en escenaris per al joc interactiu i en dinamitzadors de la col·laboració entre les criatures.
Another project that seeks to give public parks back to children and at the same time promote cooperative play is Hybrid Play, by the group Lalalab, which consists of the artists Clara Boj and Diego Díaz. They came up with the idea in 2008 when they published an article entitled “Hybrid Playground: Integration of Videogame Tools and Strategies in Children’s Playgrounds”, in which they suggested that these public spaces that are supposedly designed for children could become stages for interactive play, and promote collaboration. But the technology was not sophisticated enough yet. Which is why they are now taking up the idea again.
Otro proyecto que pretende devolver los parques públicos a los chavales a la vez que incentivar el juego cooperativo es Hybrid Play, del colectivo de artistas Lalalab, integrado por Clara Boj y Diego Díaz. La idea surgió en 2008 cuando publicaron un artículo titulado «Hybrid Playground: integración de herramientas y estrategias de los videojuegos en los parques infantiles», en el que proponían que estos espacios públicos pensados, en teoría, para los niños se convirtieran en escenarios para el juego interactivo y en dinamizadores de la colaboración entre los críos. Pero la tecnología entonces no estaba suficientemente madura. Por eso ahora han vuelto a la carga.
  Recuperar la ciutat jug...  
Un dels artistes que treballa més sobre aquest concepte de joc, participació ciutadana i comportament humà en espais públics és el britànic Chris O’Shea. A «Hands from Above» va col·locar una enorme pantalla en una plaça, molt transitada, d’aquelles per les quals tots passem gairebé sense adonar-nos-en.
One of the artists who has specialised on this concept of play, citizen participation, and human behaviour in public space is Britain’s Chris O’Shea. In his work Hand from Above he placed an huge screen in a very busy square, the kind that we barely notice as we walk through it. A camera recorded pedestrians and projected the images on the screen. Every now and then, a huge hand appeared and ‘tickled’ the image of the people, shrinking or stretching them, or even making them disappear altogether. It selected pedestrians and playfully transformed them, interacting with the surroundings.
Uno de los artistas que más trabaja sobre este concepto de juego, participación ciudadana y comportamiento humano en espacios públicos es el británico Chris O’Shea. En «Hands from Above» colocó una enorme pantalla en una plaza, muy transitada, de esas por las que todos pasamos casi sin percatarnos de ello. Una cámara captaba a los transeúntes y proyectaba su imagen en la pantalla. De vez en cuando, aparecía una enorme mano que hacía cosquillas a la imagen de las personas, que las empequeñecía o las estiraba. E incluso las hacía desaparecer. Seleccionaba a ciudadanos y los transformaba de forma lúdica, interactuando con el entorno.
  Recuperar la ciutat jug...  
En aquest sentit, cada vegada sorgeixen més projectes que reivindiquen recuperar la ciutat i teixir fils entre els ciutadans a través del joc i les tecnologies, amb la qual cosa es crea una mena d’urbanisme híbrid.
All of these projects are based on the concept of the hybrid city, in which physical and digital space overlaps. Along these lines, an increasing number of new projects aim to recover the city and to connect citizens through play and technologies, creating a kind of hybrid urbanism. Another example is the popular StreetPong in Berlin, where a group of German students set up two consoles of the famous game – in which players hit a little ball – at two of the city’s traffic lights facing each other. The idea is for strangers to play and interact while they wait for the traffic lights to turn green so that they can cross, thus also promoting civic behaviour.
Todos estos proyectos se basan en el concepto de ciudad híbrida, en la que el espacio físico y digital se superponen. En este sentido, cada vez surgen más proyectos que reivindican recuperar la ciudad y tejer hilos entre los ciudadanos a través del juego y las tecnologías, creando una especie de urbanismo híbrido. Es el caso del popular StreetPong de Berlín. Un grupo de estudiantes alemanes instalaron en dos semáforos, uno enfrente del otro, de una calle de la capital del país dos consolas del conocido juego de darle a la pelotita. La idea es que ciudadanos que no se conocen jueguen e interactúen mientras esperan que el semáforo se ponga en verde y puedan cruzar, lo que, además, promueve el civismo.
  Comunicació, cultura ll...  
Procomú. El nou joc social de la comunicació i la cultura per redefinir el concepte de domini públic. Aquest espai de pertinença compartida i socialitzada és el procomú. Un lloc del qual recollim idees i al qual hem de tornar d’una manera o altre.
The commons. New social interaction between communication and culture is redefining the concept of the public domain. This space of shared, socialised belonging is the commons: a place that we take ideas from, and into which we must put things back in one way or another. The protectionist fixation of royalties management societies, of the obsolete cultural industries and of international intellectual property lobbies are blocking a change that is bound to eventually take place no matter what they do: the realisation that it is possible to combine a cultural model that protects the remuneration of artists but does not criminalize social practices such as remix, appropriation, etc.
Procomún. El nuevo juego social de la comunicación y la cultura para por redefinir el concepto de dominio público. Ese espacio de pertenencia compartida y socializada es el procomún. Un lugar del que recogemos ideas y al que debemos devolverlas de un modo u otro. La obsesión proteccionista de las entidades de gestión, de las industrias culturales obsoletas y de los lobbys internacionales de propiedad intelectual, están impidiendo realizar un cambio que va a producirse de todas formas: reconocer que es posible aunar un modelo cultural que protega la remuneración de autores al mismo tiempo que no se criminaliza prácticas ciudadadas como la remezcla, la apropiación, etc.
  L’aprenentatge a la xar...  
Per al gènere femení, pren rellevància la qüestió comunicacional. Elles conversen més, utilitzen aplicacions més centrades en la missatgeria instantània. Ells, en canvi, són mes proclius al joc (videojocs, MMPPGG, etc.) o la connexió amb finalitats d’entreteniment.
If there’s one issue that different authors agree on it is the fact that boys and girls tend to use the Internet differently (Bertomeu, 2011; Castaño, 2009; González, M. et al., 2006). The gender issue is key in as far as it is reflected in different forms of use: for females, communication comes to the forefront. Girls talk more and tend to use applications based on instant messaging. Meanwhile, boys are more partial to games (videogames, MMPORPGs, etc.) and to going online for recreational purposes (entertainment).
Si en algún tema coinciden diferentes autores es en la diversidad de usos entre chicos y chicas (Bertomeu, 2011; Castaño, 2009; González, M. et al., 2006). La cuestión del género es crucial en la medida en que propone usos distintos. Para el género femenino, toma relevancia la cuestión comunicacional. Ellas charlan más, usan aplicaciones más centradas en la mensajería instantánea. Ellos, por el contrario, son más proclives al juego (videojuegos, MMPPGG, etc.) o la conexión con fines de entretenimiento.
  Declaració de Washingto...  
Els mercats, per sí mateixos, no poden servir de base per aconseguir una distribució justa dels béns d’informació, és a dir, que promogui la gamma completa dels valors humans en joc en els sistemes de propietat intel·lectual, Això queda clar, per exemple, a l’examinar les experiències recents en les àrees de salut pública i educació, on la propietat intel·lectual ha complicat el progrés cap al compliment d’aquestes necessitats públiques bàsiques.
Markets alone cannot be relied upon to achieve a just allocation of information goods — that is, one that promotes the full range of human values at stake in intellectual property systems. This is clear, for example, from recent experiences in the areas of public health and education, where intellectual property has complicated progress toward meeting these basic public needs.
Los mercados por sí solos no pueden servir de base para lograr una distribución justa de los bienes de información, es decir, que promueva la gama completa de los valores humanos en juego en los sistemas de propiedad intelectual. Esto queda claro, por ejemplo, al examinar las experiencias recientes en las áreas de la salud pública y la educación, donde la propiedad intelectual ha complicado el progreso hacia el cumplimiento de estas necesidades públicas básicas.
  La transformació digita...  
Al Regne Unit, per exemple, el teatre interactiu i participatiu està en auge. El treball realitzat per  Punchdrunk, Coney i Pilot Theatre ha desdibuixat de forma innovadora i interessant les fronteres entre públic i actors, teatre i joc.
First of all, artists nowadays have a whole range of new tools, media and sources of inspiration to work from. The Internet, its culture and its aesthetics have inspired plenty of writers, artists, designers and musicians to work in new ways and to experiment with new formats and materials. The Internet has allowed a generation of creative people, who might never have considered themselves artists before, to create imaginative work.
En primer lugar, los artistas disponen hoy de un gran número de herramientas, medios y fuentes de inspiración nuevos con los que trabajar. Internet, su cultura y su estética han inspirado a multitud de escritores, artistas, diseñadores, músicos y creadores a trabajar con nuevos métodos y experimentar con formatos y materiales. Ha hecho posible que una generación de creativos, que tal vez nunca antes se habían considerado artistas, produzca obras originales e ingeniosas.
  Recuperar la ciutat jug...  
Això és el que va fer l’estudi de disseny australià Eness, que va instal·lar en una plaça de Melbourne un puja i baixa una mica especial: en el cos del balancí hi havia 33 tires de LED que reaccionaven al moviment de la instal·lació i creaven entorns de llum per a les persones que hi estaven enfilades. L’objectiu, assegura aquest estudi al seu web, era ensenyar als participants una mica de física, però també, i sobretot, recordar-los que gaudir del joc no és només per als nens.
This is just what was done by the Australian design studio Eness, which set up a rather special seesaw in a city square in Melbourne: the body of the seesaw contained 33 LED strips that responded to the movement of the installation, creating light environments for the people who were using it. As the studio’s website explains, the objective was to teach participants a bit of physics and, above all, to remind them that having fun is not just for kids.
Eso es lo que hizo el estudio de diseño australiano Eness, que instaló en una plaza de Melbourne un sube y baja un poco especial: en el cuerpo del balancín había 33 tiras de LED que reaccionaban al movimiento de la instalación creando entornos de luz para las personas que estaban subidas. El objetivo, asegura este estudio en su web, era enseñar a los participantes un poco de física, pero también, y sobre todo, recordarles que divertirse y jugar no es solo cosa de niños.
  Recuperar la ciutat jug...  
A Narcís Parés se li va acudir fa uns anys una idea per fomentar el joc en grup, la socialització en els parcs, i, a més, resoldre el que és un dels problemes de salut pública més greus del segle XXI, l’obesitat infantil.
A few years ago, Narcís Parés came up with an idea for encouraging group play through socialisation in parks, and at the same time solve one of the major public health problems of the twenty-first century, childhood obesity. This teacher from Universitat Pompeu Fabra (UPF) designed an inflatable slide like the ones that can be seen at funfairs, and enhanced it with interactive technology.
A Narcís Parés se le ocurrió hace unos años una idea para fomentar el juego en grupo, la socialización en los parques, y, además, resolver el que es uno de los problemas de salud pública más graves del siglo XXI, la obesidad infantil. Este profesor de la Universidad Pompeu Fabra (UPF) diseñó un tobogán inflable, como los que hay en muchas ferias, y lo aumentó con tecnología interactiva.
  Recuperar la ciutat jug...  
La instal·lació, a més, aconseguia provocar interaccions de ciutadans que no es coneixien i els convidava a redescobrir, mitjançant el joc, emplaçaments del seu entorn, com una plaça o un parc, que han deixat de ser espais públics, de reunió i intercanvi, per convertir-se en llocs de pas.
The installation also managed to trigger social interaction among citizens who did not know each other, and invited them to rediscover, through play, elements of their surroundings that are no longer public spaces or places for gathering and sharing, and have become transit zones.
La instalación, además, conseguía provocar interacciones entre ciudadanos que no se conocían y los invitaba a redescubrir, mediante el juego, emplazamientos de su entorno, como una plaza o un parque, que han dejado de ser espacios públicos, de reunión e intercambio, para convertirse en sitios de paso.
  Recuperar la ciutat jug...  
Tot just tenen espais de joc i els escassos parcs infantils acostumen a estar pensats per a edats molt primerenques, de manera que a partir dels cinc o sis anys els nanos s’avorreixen i resulta cada vegada més freqüent veure’ls jugar amb el mòbil o la tauleta dels seus pares.
Perhaps the people who are worst off in cities are children. They barely have areas in which to play, and the few playgrounds that exist are usually designed for very young children. This means that from the age of five or six the kids get bored, and it has become increasingly common to see them playing with their parents’ mobile phones or tablets.
Tal vez en un entorno urbano los niños son los que peor parados salen. Apenas tienen espacios de juego y los escasos parques infantiles suelen estar pensados para edades muy tempranas, de manera que a partir de los cinco o seis años los chavales se aburren y resulta cada vez más frecuente verlos jugar con el móvil o la tableta de sus padres.
  Neuroeducació i videojo...  
La indústria del videojoc i el joc amb les emocions
The video game industry and playing with emotions
La industria del videojuego y el juego con las emociones
  Neuroeducació i videojo...  
Una imatge de GTA V utilitzada per ressaltar la violència sexual del joc en una petició de Change.org.
Una imagen de GTA V utilizada para resaltar la violencia sexual del juego en una petición de Change.org.
  Recuperar la ciutat jug...  
La importància del joc
The importance of play
La importancia del juego
  Recuperar la ciutat jug...  
#joc
#juego
  audiovisual | Etiquetes...  
El desafiament de la pantalla joc radica a dissenyar els continguts indicats per generar dependència i placebo o remei.
The main commercial and promotional objectives of the Internet force a multitude of windows that hinder ideological control of the transit of the videos.
El desafío de la pantalla juego está en diseñar los contenidos indicados para generar dependencia y placebo o remedio y vitaminas.
  CCCB LAB | Pàgina 20 de...  
El joc ha estat tradicionalment una de les eines que ha fet servir l'educació, i a MuseumNext Barcelona vam poder veure com els museus el van incorporant.
La mayor influencia del lenguaje audiovisual, la nueva lógica de la producción o la irrupción de narrativas transmediáticas.
  Comú | Pàgina 2 de 5 | ...  
La utilització de les noves tecnologies a la ciutat mitjançant el joc és una manera de retornar l’ús de l’espai públic al ciutadà.
The use of new technologies in cities through play is a way of putting the use of public space back in the hands of citizens.
El empleo de las nuevas tecnologías en la ciudad mediante el juego es una forma de devolver el uso del espacio público al ciudadano.
  creativitat | Etiquetes...  
La gamificació no es mesura pels premis que es donen o es reben, sinó pel gaudi del jugador durant el procés. A la cultura també hi ha lloc per al joc.
Gamification is not measured in terms of prizes, but by the player’s enjoyment during the process. There is also room for game in the world of culture.
La gamificación no se mide por los premios, sino por el disfrute del jugador durante el proceso. En la cultura también hay lugar para el juego.
  creativitat | Etiquetes...  
Entès de manera exploratòria, lliure i relacional, el joc es transforma en una poderosa eina d’investigació i de producció.
When understood in a exploratory, free and relational way, the game becomes a powerful tool for research and production.
Entendido de una forma exploratoria, libre y relacional, el juego se transforma en una poderosa herramienta de investigación y de producción.
  Articles | CCCB LAB  
La utilització de les noves tecnologies a la ciutat mitjançant el joc és una manera de retornar l’ús de l’espai públic al ciutadà.
The use of new technologies in cities through play is a way of putting the use of public space back in the hands of citizens.
  Articles | CCCB LAB  
La gamificació no es mesura pels premis que es donen o es reben, sinó pel gaudi del jugador durant el procés. A la cultura també hi ha lloc per al joc.
Gamification is not measured in terms of prizes, but by the player’s enjoyment during the process. There is also room for game in the world of culture.
  Articles | CCCB LAB  
Entès de manera exploratòria, lliure i relacional, el joc es transforma en una poderosa eina d’investigació i de producció.
We can understand the prefix ‘post’ in a temporal way: by thinking of each era as a period that sees itself as subsequent to the previous one.
  Dossiers | CCCB LAB  
Proposem un joc en diversos autors expressen de manera sintètica el que imaginen sobre aquest nou món de bilions d’objectes interconnectats.
We propose a game in which everal authors express in a succinct way what they imagine about this new world of billions of interconnected objects.
Proponemos un juego en el que distintos autores expresan de manera sintética lo que imaginan sobre este nuevo mundo de billones de objetos interconectados.
  Multicine | CCCB LAB  
Proposem un joc en diversos autors expressen de manera sintètica el que imaginen sobre aquest nou món de bilions d’objectes interconnectats.
Proponemos un juego en el que distintos autores expresan de manera sintética lo que imaginan sobre este nuevo mundo de billones de objetos interconectados.
  Recuperar la ciutat jug...  
Com afirmen a la seva pàgina web, «Hybrid Play és un sistema que pretén redescobrir espais urbans com els parcs, barrejant el joc tradicional al carrer amb els videojocs». Es tracta d’un dispositiu robust, que sembla una pinça gegant de roba, que es col·loca sobre un element de joc, com un gronxador, un tobogan o un balancí puja i baixa.
As they explain on their website, “Hybrid Play is a system that seeks to rediscover urban spaces such as parks, combining traditional street play with videogames.” Hybrid Play consists of a robust device that looks like a giant clothes peg, and is placed over a piece of play equipment such as a swing, a slide, or a seesaw. It works with a circuit board compatible with Arduino that adapts sensors such as accelerometers and gyroscopes to detect the children’s actions. Both the “peg” and the software that runs it are open source. What happens in the park, the children’s real actions, affects what happens in the videogame on the mobile.
Como afirman en su página web, «Hybrid Play es un sistema llamado a redescubrir espacios urbanos como los parques, mezclando el juego tradicional en la calle con los videojuegos». Se trata de un dispositivo robusto, que parece una pinza gigante de ropa, que se coloca sobre un elemento de juego, como un columpio, un tobogán o un sube y baja. Funciona mediante una placa electrónica compatible con Arduino que adapta sensores como acelerómetros y giroscopios para detectar las acciones de los niños. Tanto la «pinza» como el software con el que funciona son de código abierto. Lo que pasa en el parque, las acciones reales de los chavales, influyen decisivamente en el desarrollo del videojuego del móvil.
  Recuperar la ciutat jug...  
El projecte Lummo Blocks també busca recuperar l’espai públic mitjançant el joc i la interacció dels ciutadans. Es tracta d’una versió particular del mític Tetris i al darrere hi ha el col·lectiu Lummo.
Another project that seeks to reclaim public space through play and social interaction is a version of the legendary Tetris called Lummo Blocks, designed by the collective Lummo. It can be used by up to four players at a time, who have to cooperate to form Tetris pieces with their bodies and place them in the appropriate position. A similar project is Javier Lloret’s Puzzle Facade, which transforms buildings into huge Rubik cubes. It transformed the façade of the headquarters of the Ars Electronica festival in Linz (Austria), for example, into an enormous cube that invited passers-by to participate in an interactive experience.
El proyecto Lummo Blocks también busca recuperar el espacio público mediante el juego y la interacción entre los ciudadanos. Se trata de una versión particular del mítico Tetris y detrás está el colectivo Lummo. Pueden jugar hasta cuatro personas a la vez, que deben cooperar para formar con sus cuerpos las piezas del Tetris y colocarlas en el lugar adecuado. Algo similar persigue Puzzle Facade, de Javier Lloret, que transforma edificios en enormes cubos de Rubik. Transformó así, por ejemplo, la fachada del edificio donde se celebra el festival Ars Electronica, en Linz (Austria), en un cubo gigante e invitaba a los transeúntes a participar en una experiencia interactiva.
1 2 3 4 5 6 7 Arrow