|
«Les eines hi són per fer que les imatges esdevinguin atractives. Però això, al seu torn, neutralitza el missatge. L’art de l’avantgarde, les teories d’Adorno, etc., ens van ensenyar a pensar que per atreure l’atracció cap al missatge, havíem, d’alguna manera, de destruir la “bella manera”; distorsionar les harmonies il·lusòries que les imatges belles suggereixen. Però em sembla que el que passa avui és que ens enfrontem a tantes imatges diferents que ja no podem sentir aquesta desviació. Per ser capaços de tenir aquesta sensació de destrucció i desviació, hem de tenir algun cànon, alguna norma, del qual parteixin la distorsió i la desviació. En canvi, el que tenim és un concurs de disseny. I no és tant la bellesa, sinó la seducció, el que està en joc.»
|
|
“There are tools with which to make images attractive. But the message is neutralised along the way. Avant-garde art, Adorno’s theories, and so on, taught us to believe that in order to draw attention to the message we had to destroy the ‘beautiful form’, to distort the illusory harmonies that beautiful images suggest. But I think what is happening now is that we are exposed to so many different images, we no longer feel the deviation. In order to be able to have that sense of destruction and deviation, we need a canon or a norm, as a starting point for the distortion and deviation. Instead, we have a design competition. And what is at stake is not so much beauty as seduction.”
|
|
«Las herramientas están ahí para hacer que las imágenes se vuelvan atractivas. Pero eso, a su vez, neutraliza el mensaje. El arte del avantgarde, las teorías de Adorno, etc., nos enseñaron a pensar que para atraer la atracción hacia el mensaje, debíamos, de alguna manera, destruir la “bella forma”; distorsionar las armonías ilusorias que las imágenes bellas sugieren. Pero me parece que lo que pasa hoy es que nos enfrentamos a tantas imágenes diferentes que ya no podemos sentir esa desviación. Para ser capaces de tener esa sensación de destrucción y desviación, tenemos que tener algún canon, alguna norma, del que partan la distorsión y la desviación. En cambio, lo que tenemos es un concurso de diseño. Y no es tanto la belleza, sino la seducción, lo que está en juego.»
|