|
|
Alderdi gazi-gozoak dituen gutun hau ezin da amaitu egungo kezka handiak aipatu gabe, horiek guztiak Espainiak berak dituen kezkekin bat datoz eta. Norbaitek duela urte asko esan zuen –eta gero eta gehiago, iruditzen zait– Espainia ziurtasunik gabeko etengabeko zirriborroa zela.
|
|
|
This bittersweet letter cannot fail to end without a mention of my deep concerns, ones that echo those felt by the country of Spain itself. Somebody said many years ago now, and today it seems truer than ever, that Spain was a perpetually unstable work in progress. Today’s events would seem to confirm this statement, events that may have an adverse affect on our company. The unity of the Social Security in all its aspects and in all that concerns us has been thrown into doubt. This obsession for everything that is public, which is not indeed about what is public but what is political, stands opposed to the best example there is of the hundred-year-old collaboration between the public and private sectors that is the insurance company. The strongest weapons we have if we wish to continue to serve must be exemplarity and efficiency.
|
|
|
Aquesta carta amb aspectes agredolços no es pot concloure sense preocupacions remarcables, totes unides a les que sent la mateixa Espanya. Algú va dir ja fa bastants anys, i cada vegada m’ho sembla més, que Espanya era un esborrany insegur perpetu. Ara sembla que es confirmi aquesta afirmació, que pot arribar al nostre mutualisme. La unitat de la Seguretat Social, en tots els seus aspectes i en el que ens incumbeix, arriba a posar-se en dubte. L’obsessió per tot el que és públic, que no és una obsessió pel que és públic, sinó per la política, s’esgrimeix davant del millor exemple centenari de col·laboració publicoprivada que representa el mutualisme. L’exemplaritat i l’eficiència han de ser les nostres millors armes de continuïtat i servei.
|
|
|
Esta carta con agridoces aspectos, non pode concluírse sen sinaladas preocupacións, todas elas unidas ás sentidas pola propia España. Alguén dixo hai xa bastantes anos, e cada vez máis é compartido por min, que España era un perpetuo borrador inseguro. Agora parece confirmarse esta afirmación, que pode atinxir ao noso mutualismo. A unidade da Seguridade Social en todos os seus aspectos e no que nos afecta, chega a poñerse en dúbida. A obsesión polo público, que non é polo público senón polo político, esgrímese fronte ao mellor exemplo centenario de colaboración público-privado que representa o mutualismo. A exemplaridade e a eficiencia han de ser as nosas mellores armas de continuidade e de servizo.
|
