|
Estefania had seven sons and four daughters, which undoubtedly meant an important part of her life that she shared with her mother – in her letters she talks to her of her pregnancies, she explains to her how she is managing with them, if she feels well or ill, if she is getting fat, the symptoms that allow her to foresee if they will be son or daughter.
|
|
Obwohl die Briefe Informationen über politische Taten, Angelegenheiten des Hofes, und über andere Aspekte, mit denen sich offensichtlich die Geschichte des "Öffentlichen" beschäftigt, enthält, besteht das Interessante dieser Briefsammlung im "Privaten". Das heißt, es werden Elemente angegeben, aus denen die Geschichte aus einer anderen Perspektive konstruiert werden kann. Diese andere Perspektive besteht unter anderem aus den persönlichen Beziehungen wie die Praxis der Beziehungen zwischen den Frauen.
|
|
Com Sa Majestat partí tan descontent de Montsó, no’s féu la consulta de Catalunya. Ara puix la XXIIII ha fet lo que devia, crec se farà, i així lo negoci de l’ardiaca Margarit, com lo de don Jeroni, resta molt comanat, i sa Majestat i’l comanador major, molt informats de la bondat de les persones. I ara, ab lo correu que és anada la conclusió de les Corts, ha escrit don Juan, mon senyor, recordant i suplicant-ho de nou, lo qual, gràcies a Déu segueix sa bona ditxa de ser benvolgut de tothom, que tots los de Barcelona resten contentíssims de veure quant bé ha negociat ab la XXIIII, i també crec que ho estarà sa Majestat. Lo conseller en cap l’anà a vesitar, aprés que hagueren clos, per a pendre son consell sobre algunes coses que’ls ocorrien.
|
|
Son mestre persevera meravellosament, i estos dies haguí por de perdre’l perquè l’abadessa de Valldonzella li volia dar la vicaria d’aquella casa, que és cosa de vida i molt bona, i ell, lo bon home, per haver-lo deixat vostra senyoria ací ab tal càrrec, no ho ha volgut acceptar. Jo, com viu la lletra que li feien, li diguí que si era cosa que li satisfés que ho ho deixàs, que encara que’m pesaria molt perdre’l que folgaria de tota sa endreça. I ab açò ell anà a parlar ab l’abadessa per a dar-li raó i, segons m’ha dit, ha determinat de no acceptar-ho. Escriva-li vostra senyoria agraint-lo-hi, que raó és que ho façam tots, puix ell ho fan tan bé.
|