capita – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 28 Results  www.caixabankresearch.com
  How a greying populatio...  
2. See the article «Is the impact of demographic transition inevitable?» in this Dossier for a more detailed discussion of the effects of ageing on GDP and GDP per capita and therefore, indirectly, on public revenue.
2. Vegeu l'article «És inevitable l'impacte de la transició demogràfica?», en aquest mateix Dossier, per a una discussió més detallada dels efectes de l'envelliment sobre el PIB i sobre el PIB per capita i, per tant, de manera indirecta, sobre els ingressos públics.
  The sustainability of d...  
Secular stagnation theory claims that the weakness of the current expansionary phase is due to the structural trend of advanced economies towards a fall in the growth potential of per capita GDP. According to this view, the rate of potential growth shrinks with each new expansionary cycle, fundamentally because of three reasons.
. Segons aquesta visió, cada nou cicle expansiu comporta un ritme de creixement potencial menor que l'anterior, fonamentalment per tres raons. La primera és l'absència de noves oportunitats tecnològiques i, en particular, de tecnologies d'ús general, com l'electricitat, l'auto­­moció o la informàtica. La segona és l'envelliment de la població, que redueix la propensió a consumir i la disposició a assumir riscos. I, en tercer lloc, la caiguda de la inversió en capital físic, que, naturalment, està relacionada amb les dues explicacions prèvies i és una tendència que s'ha detectat, en especial, en els 15 últims anys.
  How a greying populatio...  
Nonetheless, estimating just how far ageing affects expenditure is no easy task since a range of factors all have an impact at the same time and can both increase and decrease expenditure, obscuring the true effect of ageing. For example, an ageing population is usually accompanied by a rise in per capita income.
D'altra banda, una població més envellida, sempre que, de nou, no es facin canvis reguladors o de preferències, comporta una despesa més elevada en tres àmbits: les pensions, la salut i la dependència. En canvi, representa una menor despesa educativa, que es concentra en els primers anys de vida dels individus. A priori, s'intueix que aquest augment de la despesa és significatiu. No obstant això, estimar en quina me­­sura l'envelliment influeix en la despesa no és una tasca fàcil, ja que diferents factors hi conflueixen de manera simultània i poden augmentar-la o disminuir-la, la qual cosa emmascara el veritable efecte de la vellesa. Per exemple, l'envelliment de la població sol anar acompanyat d'un augment de la renda per capita, i la població que percep rendes més elevades sol sol·licitar més serveis sanitaris, ja que són un bé de luxe, la qual cosa dificulta quantificar quina part de l'increment de la despesa en sanitat és conseqüència de l'envelliment i quina part de ser més ric.
  Euro area: the importan...  
However, this convergence, which never consolidated, started to reverse with the onset of the global financial crisis of 2008. The spread between the GDP per capita of the core and periphery increased from 11 pps in 2007 to 21 pps in 2013 as the economic recession was more intense and lasted longer in the periphery.
No obstant això, aquesta convergència, que mai es va acabar de consolidar, es va començar a desfer a partir de la crisi financera global del 2008. La diferència entre el PIB per capita del nucli i de la perifèria es va incrementar des dels 11 p. p. del 2007 fins als 21 p. p. del 2013, ja que la recessió econòmica va ser més intensa i duradora a la perifèria. Des de l'any passat, però, tot indica que aquesta divergència entre economies comença a remetre, en particular en països com Espanya, que, en l'actualitat, recupera una part del terreny perdut durant la crisi i on el PIB per capita es podria situar en el 91,3% del PIB per capita mitjà de la zona de l'euro el 2016. El cas d'Itàlia, que se situa a l'altre costat de l'espectre, és especialment crític, ja que va patir un empobriment relatiu abans i durant la crisi: d'un PIB per capita el 8% superior a la mitjana de la zona de l'euro el 1993 va passar a un PIB per capita el 2,6% inferior el 2007. La xifra va continuar baixant durant la crisi i, el 2014, ja era el 8,6% inferior a la mitjana europea.
  Euro area: the importan...  
However, this convergence, which never consolidated, started to reverse with the onset of the global financial crisis of 2008. The spread between the GDP per capita of the core and periphery increased from 11 pps in 2007 to 21 pps in 2013 as the economic recession was more intense and lasted longer in the periphery.
No obstant això, aquesta convergència, que mai es va acabar de consolidar, es va començar a desfer a partir de la crisi financera global del 2008. La diferència entre el PIB per capita del nucli i de la perifèria es va incrementar des dels 11 p. p. del 2007 fins als 21 p. p. del 2013, ja que la recessió econòmica va ser més intensa i duradora a la perifèria. Des de l'any passat, però, tot indica que aquesta divergència entre economies comença a remetre, en particular en països com Espanya, que, en l'actualitat, recupera una part del terreny perdut durant la crisi i on el PIB per capita es podria situar en el 91,3% del PIB per capita mitjà de la zona de l'euro el 2016. El cas d'Itàlia, que se situa a l'altre costat de l'espectre, és especialment crític, ja que va patir un empobriment relatiu abans i durant la crisi: d'un PIB per capita el 8% superior a la mitjana de la zona de l'euro el 1993 va passar a un PIB per capita el 2,6% inferior el 2007. La xifra va continuar baixant durant la crisi i, el 2014, ja era el 8,6% inferior a la mitjana europea.
  Euro area: the importan...  
However, this convergence, which never consolidated, started to reverse with the onset of the global financial crisis of 2008. The spread between the GDP per capita of the core and periphery increased from 11 pps in 2007 to 21 pps in 2013 as the economic recession was more intense and lasted longer in the periphery.
No obstant això, aquesta convergència, que mai es va acabar de consolidar, es va començar a desfer a partir de la crisi financera global del 2008. La diferència entre el PIB per capita del nucli i de la perifèria es va incrementar des dels 11 p. p. del 2007 fins als 21 p. p. del 2013, ja que la recessió econòmica va ser més intensa i duradora a la perifèria. Des de l'any passat, però, tot indica que aquesta divergència entre economies comença a remetre, en particular en països com Espanya, que, en l'actualitat, recupera una part del terreny perdut durant la crisi i on el PIB per capita es podria situar en el 91,3% del PIB per capita mitjà de la zona de l'euro el 2016. El cas d'Itàlia, que se situa a l'altre costat de l'espectre, és especialment crític, ja que va patir un empobriment relatiu abans i durant la crisi: d'un PIB per capita el 8% superior a la mitjana de la zona de l'euro el 1993 va passar a un PIB per capita el 2,6% inferior el 2007. La xifra va continuar baixant durant la crisi i, el 2014, ja era el 8,6% inferior a la mitjana europea.
  Euro area: the importan...  
However, this convergence, which never consolidated, started to reverse with the onset of the global financial crisis of 2008. The spread between the GDP per capita of the core and periphery increased from 11 pps in 2007 to 21 pps in 2013 as the economic recession was more intense and lasted longer in the periphery.
No obstant això, aquesta convergència, que mai es va acabar de consolidar, es va començar a desfer a partir de la crisi financera global del 2008. La diferència entre el PIB per capita del nucli i de la perifèria es va incrementar des dels 11 p. p. del 2007 fins als 21 p. p. del 2013, ja que la recessió econòmica va ser més intensa i duradora a la perifèria. Des de l'any passat, però, tot indica que aquesta divergència entre economies comença a remetre, en particular en països com Espanya, que, en l'actualitat, recupera una part del terreny perdut durant la crisi i on el PIB per capita es podria situar en el 91,3% del PIB per capita mitjà de la zona de l'euro el 2016. El cas d'Itàlia, que se situa a l'altre costat de l'espectre, és especialment crític, ja que va patir un empobriment relatiu abans i durant la crisi: d'un PIB per capita el 8% superior a la mitjana de la zona de l'euro el 1993 va passar a un PIB per capita el 2,6% inferior el 2007. La xifra va continuar baixant durant la crisi i, el 2014, ja era el 8,6% inferior a la mitjana europea.
  Euro area: the importan...  
However, this convergence, which never consolidated, started to reverse with the onset of the global financial crisis of 2008. The spread between the GDP per capita of the core and periphery increased from 11 pps in 2007 to 21 pps in 2013 as the economic recession was more intense and lasted longer in the periphery.
No obstant això, aquesta convergència, que mai es va acabar de consolidar, es va començar a desfer a partir de la crisi financera global del 2008. La diferència entre el PIB per capita del nucli i de la perifèria es va incrementar des dels 11 p. p. del 2007 fins als 21 p. p. del 2013, ja que la recessió econòmica va ser més intensa i duradora a la perifèria. Des de l'any passat, però, tot indica que aquesta divergència entre economies comença a remetre, en particular en països com Espanya, que, en l'actualitat, recupera una part del terreny perdut durant la crisi i on el PIB per capita es podria situar en el 91,3% del PIB per capita mitjà de la zona de l'euro el 2016. El cas d'Itàlia, que se situa a l'altre costat de l'espectre, és especialment crític, ja que va patir un empobriment relatiu abans i durant la crisi: d'un PIB per capita el 8% superior a la mitjana de la zona de l'euro el 1993 va passar a un PIB per capita el 2,6% inferior el 2007. La xifra va continuar baixant durant la crisi i, el 2014, ja era el 8,6% inferior a la mitjana europea.
  Has the commodity super...  
We've therefore focused on the typical per capita consumption of copper related to GDP per capita and have observed that this consumption increases as poorer economies develop, until reaching a peak of around 30,000 dollars per capita in purchasing power terms (see the second graph).
en termes de poder adquisitiu (vegeu el segon gràfic). A partir d'aquest punt, el consum de coure per capita disminueix. Es tracta d'un fenomen que no sorprèn, ja que, durant les primeres fases de desenvolupament econòmic, les grans inversions en infraestructures impliquen una forta demanda del metall, àmpliament usat en la construcció. Així i tot, destaca el fet que, en els últims anys, el consum de coure a la Xina s'hagi situat per damunt del que ha estat habitual en el procés de desenvolupament de la resta de països. En aquest sentit, el model de creixement del gegant asiàtic s'ha caracteritzat per un impuls colossal als projectes d'infraestructures. En canvi, el Brasil, Indonèsia i l'Índia s'han situat per sota del patró més estàndard en consum de coure.
  National accounts in th...  
Imagine, dear reader, a small country in population terms but advanced in economic terms. In other words, with a high per capita income. A sovereign state that is very much a part of the global economy but which has managed to maintain a high degree of independence both in its monetary and budgetary policy in spite of belonging to the European Union.
Benvolgut lector, imagini un país petit en termes de població, però avançat en termes econòmics. És a dir, amb una renda per capita elevada. Un país sobirà, altament integrat en l'economia mundial, que, malgrat formar part de la Unió Europea, ha mantingut un grau elevat de discrecionalitat en la política monetària i en la política pressupostària.
  Euro area: the importan...  
Since the Maastricht criteria were introduced in 1992, the countries of the euro area experienced some convergence: the spread between GDP per capita (in purchasing power parity) of the countries of the core and the periphery narrowed (see the first graph).
Des de la instauració dels criteris de Maastricht, el 1992, els països de la zona de l'euro van experimentar una certa convergència: la diferència entre el PIB per capita (en paritat de poder de compra) dels països del nucli i de la perifèria es va reduir (vegeu el primer gràfic). El procés va ser més intens en alguns països, com Espanya, on el PIB per capita va passar del 81,0% del PIB per capita mitjà de la zona de l'euro el 1993 al 95,3% el 2007.
  Current account surplus...  
Other factors that result in these countries having a significant current account balance are their higher per capita income and the structure of their population, with an older demographic. Both factors mean that the savings rate is higher.
Altres factors que fan que aquests països tinguin un important superàvit per compte corrent són la renda per capita, més elevada, i l'estructura poblacional, amb una població més envellida. Els dos factors fan que la taxa d'estalvi sigui més alta. De tota manera, les diferències amb la mitjana de la UE tampoc no són gaire grans.
  Euro area: the importan...  
Since the Maastricht criteria were introduced in 1992, the countries of the euro area experienced some convergence: the spread between GDP per capita (in purchasing power parity) of the countries of the core and the periphery narrowed (see the first graph).
Des de la instauració dels criteris de Maastricht, el 1992, els països de la zona de l'euro van experimentar una certa convergència: la diferència entre el PIB per capita (en paritat de poder de compra) dels països del nucli i de la perifèria es va reduir (vegeu el primer gràfic). El procés va ser més intens en alguns països, com Espanya, on el PIB per capita va passar del 81,0% del PIB per capita mitjà de la zona de l'euro el 1993 al 95,3% el 2007.
  Euro area: the importan...  
Since the Maastricht criteria were introduced in 1992, the countries of the euro area experienced some convergence: the spread between GDP per capita (in purchasing power parity) of the countries of the core and the periphery narrowed (see the first graph).
Des de la instauració dels criteris de Maastricht, el 1992, els països de la zona de l'euro van experimentar una certa convergència: la diferència entre el PIB per capita (en paritat de poder de compra) dels països del nucli i de la perifèria es va reduir (vegeu el primer gràfic). El procés va ser més intens en alguns països, com Espanya, on el PIB per capita va passar del 81,0% del PIB per capita mitjà de la zona de l'euro el 1993 al 95,3% el 2007.
  Automation: the dread o...  
2. As from the Industrial Revolution there were significant advances in GDP per capita, according to estimates by Angus Maddison.
2. Segons les estimacions d'Angus Maddison, a partir de la Revolució Industrial, es van produir avanços significatius en el PIB per capita.
  How a greying populatio...  
Nonetheless, estimating just how far ageing affects expenditure is no easy task since a range of factors all have an impact at the same time and can both increase and decrease expenditure, obscuring the true effect of ageing. For example, an ageing population is usually accompanied by a rise in per capita income.
D'altra banda, una població més envellida, sempre que, de nou, no es facin canvis reguladors o de preferències, comporta una despesa més elevada en tres àmbits: les pensions, la salut i la dependència. En canvi, representa una menor despesa educativa, que es concentra en els primers anys de vida dels individus. A priori, s'intueix que aquest augment de la despesa és significatiu. No obstant això, estimar en quina me­­sura l'envelliment influeix en la despesa no és una tasca fàcil, ja que diferents factors hi conflueixen de manera simultània i poden augmentar-la o disminuir-la, la qual cosa emmascara el veritable efecte de la vellesa. Per exemple, l'envelliment de la població sol anar acompanyat d'un augment de la renda per capita, i la població que percep rendes més elevades sol sol·licitar més serveis sanitaris, ja que són un bé de luxe, la qual cosa dificulta quantificar quina part de l'increment de la despesa en sanitat és conseqüència de l'envelliment i quina part de ser més ric.
  India and China: so clo...  
A dichotomy that can also be seen in other economic variables such as GDP per capita which, in India, has scarcely increased fourfold (from 1,000 dollars in 1980 to 3,780 currently) while in China it is now 14 times bigger (from close to 750 dollars to 10,538).2
Al llarg dels 35 últims anys, els dos països s'han distanciat des d'un punt de vista econòmic. Mentre que la Xina va créixer durant tres dècades a una taxa mitjana del 10%, l'Índia ho va fer a una taxa només lleugerament superior al 6%. I, tot i que, en l'actualitat, sembla que les magnituds es comencen a invertir (la Xina va créixer el 6,9% en el 3T 2015, en relació amb el 7,4% de l'Índia), el camí que ha de recórrer l'Índia és llarg. Al final de la dècada dels setanta, la dimensió econòmica dels dos països era similar: el pes de l'Índia al món era proper al 3,0% i superava el de la Xina (amb el 2,4%).1 Però una mica més de tres decennis després, la Xina representa, en termes econòmics, el 17,2% de l'economia mundial, i l'Índia una mica menys de la meitat que la seva veïna (el 7,1%). Una dicotomia que s'observa, també, en altres variables econòmiques, com el PIB per capita, que, a l'Índia, amb prou feines s'ha multiplicat per quatre (dels 1.000 dòlars del 1980 als 3.780 actuals), mentre que, a la Xina, ho ha fet per 14 (dels gairebé 750 dòlars als 10.538).2
  Has the commodity super...  
These three countries are likely to increase their copper consumption not only due to the expected improvement in their per capita income in the medium term but also, and especially, because of their need to resolve existing bottlenecks in infrastructures.
Si l'actual canvi de patró del creixement xinès repercutís en un consum de coure més coherent amb el seu desenvo­­lupament, la demanda del metall podria disminuir de ma­­ne­­ra significativa, la qual cosa, al seu torn, n'arrossegaria el preu a la baixa. Però també és cert que el Brasil, Indonèsia i l'Índia podrien augmentar-lo, la qual cosa compensaria la correcció xinesa. Cal esperar que aquests tres països in­­crementin el consum de coure, no solament per la millora en la renda per capita prevista a mitjà termini, sinó, sobretot, per la necessitat que tenen de superar els colls d'ampolla en infraestructures. Precisament, l'FMI assenyala que aquests colls d'ampolla són un problema urgent al Brasil i a l'Índia (la segona potència demogràfica del món, que voreja ja els 1.300 milions de la Xina). Així, doncs, segons les nostres estimacions, el Bra­­sil, Indonèsia i, en especial, l'Índia podrien compensar al vol­­tant del 70% de la disminució de la demanda xinesa de coure.
  Has the commodity super...  
We've therefore focused on the typical per capita consumption of copper related to GDP per capita and have observed that this consumption increases as poorer economies develop, until reaching a peak of around 30,000 dollars per capita in purchasing power terms (see the second graph).
en termes de poder adquisitiu (vegeu el segon gràfic). A partir d'aquest punt, el consum de coure per capita disminueix. Es tracta d'un fenomen que no sorprèn, ja que, durant les primeres fases de desenvolupament econòmic, les grans inversions en infraestructures impliquen una forta demanda del metall, àmpliament usat en la construcció. Així i tot, destaca el fet que, en els últims anys, el consum de coure a la Xina s'hagi situat per damunt del que ha estat habitual en el procés de desenvolupament de la resta de països. En aquest sentit, el model de creixement del gegant asiàtic s'ha caracteritzat per un impuls colossal als projectes d'infraestructures. En canvi, el Brasil, Indonèsia i l'Índia s'han situat per sota del patró més estàndard en consum de coure.
  Has the commodity super...  
We've therefore focused on the typical per capita consumption of copper related to GDP per capita and have observed that this consumption increases as poorer economies develop, until reaching a peak of around 30,000 dollars per capita in purchasing power terms (see the second graph).
en termes de poder adquisitiu (vegeu el segon gràfic). A partir d'aquest punt, el consum de coure per capita disminueix. Es tracta d'un fenomen que no sorprèn, ja que, durant les primeres fases de desenvolupament econòmic, les grans inversions en infraestructures impliquen una forta demanda del metall, àmpliament usat en la construcció. Així i tot, destaca el fet que, en els últims anys, el consum de coure a la Xina s'hagi situat per damunt del que ha estat habitual en el procés de desenvolupament de la resta de països. En aquest sentit, el model de creixement del gegant asiàtic s'ha caracteritzat per un impuls colossal als projectes d'infraestructures. En canvi, el Brasil, Indonèsia i l'Índia s'han situat per sota del patró més estàndard en consum de coure.
  Is the impact of demogr...  
However, longer life expectancy might encourage individuals to work longer, invest more in education to increase their human capital or save more before retirement in order to fund a longer period of inactivity, which could counteract the aforementioned effects.
Aquesta important transformació demogràfica pot influir de manera directa en el creixement econòmic. Una menor població pot comportar una menor oferta laboral, un menor consum agregat i una menor necessitat d'inversió, la qual cosa disminuiria el volum de l'economia en conjunt. D'altra banda, l'enve­­lliment de la població implica un canvi de les característiques de la seva economia, en tenir diferents grups d'edat diferents necessitats i diferents capacitats productives. La teoria del cicle vital postula que els individus intenten mantenir un nivell estable de consum al llarg de la seva vida, de manera que estalvien quan estan en actiu i comencen a gastar els estalvis a partir del moment de la jubilació. Així, suposant que no hi ha canvis en el comportament dels diferents grups d'edat ni en el nivell de població total, un envelliment de la població pot reduir l'oferta laboral i el nivell d'estalvi agregat. No obstant això, una major esperança de vida pot empènyer els individus a treballar durant més temps, a invertir més en educació per augmentar el capital humà o a estalviar més abans de la jubilació per finançar un període més llarg d'inactivitat, la qual cosa podria contrarestar els efectes esmentats. En gran part, l'efecte agregat sobre l'oferta laboral determinarà l'impacte de l'envelliment sobre el PIB per capita. L'evidència empírica assenyala que, fins avui, aquest impacte ha estat negatiu, tot i que més aviat limitat.1 Sembla que l'impacte de l'envelliment sobre l'estalvi agregat també és negatiu (per a més detalls, vegeu «Demografia i preus dels actius financers: s'esgoten els vents de cua», del present Dossier). El canvi demogràfic pot influir, així mateix, en els preus, en afegir pressions deflacionistes en l'economia si disminueix la demanda agregada (en reduir-se la població, per exemple), i en la sostenibilitat de l'Estat del benestar, en augmentar la proporció de població depenent (vegeu «Com afecten els cabells blancs la despesa pública», també en aquest Dossier).