|
Ortega –l’edició de les obres completes definitives del qual apareixeràd’aquí a poc– sembla que ens xiuxiuegi a l’orella, avui i aquí,a mesura que desenvolupa la complexa i rica concepció sobre la tecnologia(tècnica, en paraules seves). Malgrat que lògicament els argumentssón il.lustrats amb exemples propis de l’època, no perden ni unbri d’agudesa –ans al contrari– si els recolzem en l’abraçadagloblaitzadora de la tecnologia digital. Encara que situa la tecnologiacom a eix organitzador de l’ésser humà, Ortega no alimenta cap servilismedavant la idea de progrés. Al contrari, el seu discurs s’enfilacontra aquesta formulació unívoca de la direcció de la històriaque sembla que avui il.lumina, precisament, els suposats “caçadors”del pensament únic: “La idea del progrés, funesta en tots els ordresquan va ser emprada sense crítica, també ha estat fatal. Suposaque l’home ha volgut, vol i sempre voldrà el mateix, que els anhelsvitals sempre han estat idèntics i l’única variació a través delstemps ha consistit en l’avenç progressiu cap a aquell desideràtum.Però la veritat és ben bé a l’inrevés: la idea de la vida, el perfildel benestar s’ha transformat innombrables vegades, algunes tanradicalment que els anomenats progressos tècnics eren abandonatsi se’n perdia el rastre. Unes altres –consti–, i és quasi el mésfreqüent en la història, l’inventor i la invenció eren perseguitscom si es tractés d’un crim. Que avui sentim de manera extrema lapruïja contrària, l’afany de les invencions, no ens ha de fer suposarque sempre ha estat així. Al contrari, la humanitat ha acostumata sentir un terror còsmic misteriós cap als descobriments, com sien aquests, juntament amb els beneficis que comporten, hi raguésun perill terrible”. No us perdeu aquest llibret, serà de gran ajudaen aquests temps agitats.
|