|
|
This “simple” fact overturns the traditional structures for the elaboration, packaging and range of transmission of knowledge, or, just as importantly, the role played by citizen networks (found amongst community centre centres, associations and ad-hoc bodies of the most varied kinds) in the design of emerging urban areas.
|
|
|
Com acostuma a passar, aquest no serà un procés que s’iniciarà amb fanfàrria i redoblament de tambors un dia del segle que ve a quarts de 6 de la tarda. Les noves tendències que porten cap a un projecte polític de canvi social estan aflorant arreu i comencen a convertir-se en una prioritat. Sobre tot, allí on els canvis ràpids són accelerats per innovacions tecnològiques impulsades pels mateixos ciutadans. Aquest “simple” fet posa potes enlaire l’estructura tradicional de l’elaboració, empaquetament i abast de la transmissió del coneixement, o, tan important com això, el paper que juguen les xarxes ciutadanes (distribuïdes entre agrupacions, organitzacions, entitats ad-hoc, etc., dels signes més diversos) en el disseny de les urbs emergents. Mentre continua el discurs dominant d’una ciutat basada en la planificació racional amb un component tecnològic alt (model de les ciutats dels països rics), veiem com aquesta concepció comença a ser triturada per ciutats orientades pel vincle social, el govern de les quals avança, mig fent tentines, mig a salts de gegant, cap a un procés cada cop més complex de coordinació i de negociació entre els seus interlocutors.
|
