|
|
Altuna, que sempre ha demostrat ser un histo- rietista social, preocupat pel seu entorn, que in- terpreta les contradiccions del teatre de la vida, posseeix un especial sentit de la dinàmica na- rrativa. Cap dels plans s’ha escollit a l’atzar, tots compleixen una comesa i tots mantenen una relació “intervinyetes”, l’essència de la narració en el còmic. No és habitual tenir en compte el desenvolupament d’una historieta; sempre ob- servem el resultat final, però desconeixem com i per què es prenen les decisions a l’hora de posar una història en paper. D’aquí la importàn- cia d’aquesta mostra. És un luxe penetrar en la intimitat d’aquest creador, delectar-se amb els seus esbossos i llapis, amb el seu entintat, amb la seva composició, amb aquest grafisme pro- fund, que aporta veracitat a les seves criatures i als seus decorats, amb aquest dibuix que, per damunt de tot, és capaç de comunicar. D’això, sobretot, tracten la historieta i el cinema. De comunicar.
|
