servile – Übersetzung – Keybot-Wörterbuch

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Français English Spacer Help
Ausgangssprachen Zielsprachen
Keybot      291 Ergebnisse   121 Domänen   Seite 3
  5 Résultats transversal.at  
As a matter of fact, the very advent of such regimes constitutes a violent reaction to destabilization, when it exceeds a threshold of tolerability for subjectivities in a state of servile adaptation to the status quo.
Diese Verwirrung ist zweifellos auf die Begehrenspolitik zurückzuführen, die für die Zuhälterei der subjektiven und kreativen Kräfte charakteristisch ist – eine Art von Machtverhältnis, die grundsätzlich durch den Zauber der Verführung entsteht. Der/die VerführerIn ruft in dem/r Verführten eine Idealisierung hervor, die ihn/sie betäubt und dazu bringt, sich mit dem/r VerführerIn zu identifizieren und zu unterwerfen: was bedeutet, sich mit dem/r Angreifenden zu identifizieren und sich ihm/ihr zu unterwerfen, angetrieben vom eigenen Begehren, in der Hoffnung, dass der/die VerführerIn Anerkennung und Einlass in seine/ihre Welt gewährt. Erst seit kurzem ist man sich dieser Situation bewusst, was in der Regel zum Bruch des Zaubers führt. Dies schimmert in den unterschiedlichen Strategien des individuellen und kollektiven Widerstandes durch, die in den letzten Jahren vermehrt zu beobachten sind, vor allem durch die Initiative einer neuen Generation, die sich nicht vollkommen mit dem vorgeschlagenen Existenzmodell identifiziert und seine Machenschaften erkennt. Natürlich kann die künstlerische Erfahrung – gerade durch ihre Eigenart als Ausdrucksform der Problematiken der Gegenwart, wie sie auch den Körper des Künstlers, der Künstlerin durchströmen – diesen Bewegungen gegenüber kaum gleichgültig bleiben. Ganz im Gegenteil, gerade aus diesem Grund tauchen seit Anfang der 1990er Jahre die bereits angesprochenen Fragen in der Kunst auf. Mit ihren unterschiedlichen Vorgehensweisen vollbringen diese Strategien einen Exodus aus dem Minenfeld, das sich zwischen den gegensätzlichen und einander ergänzenden Figuren von Luxus-Subjektivität und Müll-Subjektivität erstreckt, aus dem Feld, in das sich die menschlichen Schicksale im globalisierten Kapitalismus selbst einschließen. Und inmitten dieses Exodus werden andere Arten der Welt erschaffen.
No es difícil imaginar que el encuentro de estos dos regímenes vuelve el escenario aún más vulnerable a los abusos del chuleo: en su penetración en contextos totalitarios, el capitalismo cultural sacó ventaja del pasado experimental, especialmente audaz y singular en estos países, pero también y sobre todo de las heridas que en las fuerzas de creación causaron los golpes sufridos. El nuevo régimen se presenta no sólo como el sistema que acoge e institucionaliza el principio de producción de subjetividad y de cultura de los movimientos de los años sesenta y setenta, como fue el caso en Estados Unidos y en los países de Europa Occidental [y España]. En los países bajo dictadura, dicho nuevo régimen gana un plus de poder de seducción: su aparente condición de salvador que viene a liberar la energía de creación de su yugo, a curarla de su estado debilitado, permitiéndole reactivarse y volver a manifestarse[9]. Si bien el poder vía seducción propio del gobierno mundial del capital financiero es más light y sutil que la pesada mano de los gobiernos locales comandados por Estados militares que los precedieron, no por eso son menos destructivos sus efectos, aunque con estrategias y finalidades enteramente distintas. Es de esperarse, por lo tanto, que la sumatoria de ambos ocurrida en estos países haya agravado considerablemente el estado de alienación patológica de la subjetividad, especialmente en la política que rige la relación con el otro y el destino de su fuerza de creación.
Esta confusão decorre sem dúvida da política de desejo própria da cafetinagem das forças subjetivas e de criação – um tipo de relação de poder que se dá basicamente por meio do feitiço da sedução. O sedutor convoca no seduzido uma idealização que o sidera e que o leva a identificar-se com ele e a ele submeter-se: ou seja, identificar-se com e submeter-se a seu agressor, impulsionado por seu próprio desejo, na esperança de que este o reconheça e o admita em seu mundo. Só recentemente esta situação vem se tornando consciente, o que tende a levar à quebra do feitiço. Isto transparece nas diferentes estratégias de resistência individual e coletiva que se avolumam nos últimos anos, particularmente por iniciativa de uma nova geração que não se identifica em absoluto com o modelo de existência proposto e se dá conta de sua manobra. É claro que as práticas artísticas – por sua própria natureza de expressão das problemáticas do presente tal como atravessam o corpo do artista – dificilmente poderiam permanecer indiferentes a este movimento. Pelo contrário, é exatamente por esta razão que estas questões emergem na arte desde o início dos anos 1990, como mencionado no início. Com diferentes procedimentos, tais estratégias vêm realizando um êxodo do campo minado que se situa entre as figuras opostas e complementares de subjetividade-luxo e subjetividade-lixo, campo onde se confinam os destinos humanos no mundo do capitalismo globalizado. Neste êxodo vão se criando outras espécies de mundo.
  www.ohchr.org  
Thematic report on servile marriage - A/HRC/21/41
تقرير مواضيعي عن الزواج الاستعبادي - A/HRC/21/41
  www.rachel.org  
Anything goes. Government is a willing and servile participant. If it
a él constantemente. De manera que es sólo una cuestión de tiempo antes
  www.hirzer.info  
Résumé : Les exploitations agricoles intensives des Bouches-Du-Rhônes génèrent tous les ans l’embauche de milliers de travailleurs étrangers sous contrats OMI. Un recours à une main d’œuvre rendue servile par la pression sur le non-renouvellement des contrats qui ne semble pourtant … Continue reading →
Par Patrick Herman, juin 2005 Révélations d’un rapport officiel sur l’agriculture dans le Midi Au nom de la lutte contre l’immigration clandestine, le gouvernement français a, le 12 mai 2005 , renforcé les dispositions répressives contre… les immigrés et non contre … Continue reading →
Par Patrick Herman, juin 2005 Révélations d’un rapport officiel sur l’agriculture dans le Midi Au nom de la lutte contre l’immigration clandestine, le gouvernement français a, le 12 mai 2005 , renforcé les dispositions répressives contre… les immigrés et non contre … Continue reading →
  www.ocso.org  
In 1996, Dom Bernardo pointed out to us that conversion “is a love that liberates and decentralizes us from ourselves in order to center us on the Other and the others, putting us at their service.”  He ended his circular letter with St. Bernard’s prayer:  “O Lord my God, why do you not remove my sin, and why do you not take away my iniquity?  So that having cast away the heavy load of my own will, I may breathe under the light burden of charity, that now I may not be encompassed with servile fear nor seduced by mercenary cupidity, but that I may be led by your Spirit, the Spirit of liberty, by which your sons are led, and may it give testimony to my spirit that I am one of your sons since the same law is mine as is yours, and as you are, so may I also be in this world.” (Bernard, Dil. 36).
En 1996, Dom Bernardo   nous  a montré  que cette conversion "est une charité libérante qui nous  tire hors de notre propre centre et nous met dans le centre des  autres en nous plaçant à leur service". Il termine sa lettre circulaire avec la prière de St. Bernard: "“Seigneur mon Dieu, pourquoi n’ôtes-tu pas mon péché, et pourquoi n’enlèves-tu pas mon injustice pour que, déposant le faix écrasant de ma volonté propre, je reprenne haleine sous le fardeau léger de la charité ? Pour que je ne sois plus tenu en bride par la crainte servile ni attiré par la convoitise mercenaire, mais conduit par ton Esprit, l’esprit de liberté qui conduit les fils, lui qui peut témoigner à mon esprit que moi aussi, je suis l’un de tes fils en ayant la même loi que toi, et que, tel tu es, tel moi aussi je suis en ce monde ?” (Dil.36).
  2 Résultats www.urantia.org  
But since the day of Pentecost this traitorous Caligastia and his equally contemptible associate, Daligastia, are servile before the divine majesty of the Paradise Thought Adjusters and the protective Spirit of Truth, the spirit of Michael, which has been poured out upon all flesh.
53:8.3 (609.6) L’effusion de Micaël mit fin à la rébellion de Lucifer dans tout Satania, sauf sur les planètes des Princes Planétaires apostats. Telle fut la signification de l’expérience personnelle de Jésus juste avant sa mort charnelle lorsqu’il s’écria en présence de ses disciples : « Et je vis Satan tomber du ciel comme un éclair. » Satan était venu avec Lucifer sur Urantia pour la dernière bataille décisive.
53:9.7 (611.6) La rebelión ha terminado en Jerusem. Termina en los mundos caídos en cuanto llegan los Hijos Divinos. Creemos que todos los rebeldes que en algún momento pudieran aceptar la misericordia ya lo han hecho. Aguardamos la emisión del informe de la decisión que privará a estos traidores de la existencia de la personalidad. Anticipamos que el veredicto de Uversa será pronunciado mediante la transmisión ejecutiva que efectuará la aniquilación de estos rebeldes internados. Después de ello, buscaréis sus lugares, pero no los hallaréis. «Y los que os conozcan entre los mundos se espantarán al veros; habéis sido un terror, pero nunca jamás lo seréis nuevamente». Así pues todos estos traidores especiales «serán como si nunca hubiesen sido». Todos aguardan el decreto de Uversa.
(610.5) 53:8.9 Em geral, quando se supõe que mortais fracos e dissolutos estejam sob a influência de diabos e demônios, na verdade estão meramente sendo dominados pelas suas próprias tendências vis inerentes, sendo transviados pelas próprias propensões naturais. Ao diabo tem sido dada uma grande quantidade de crédito, por um mal que não advém dele. Caligástia tem sido relativamente impotente, desde a cruz de Cristo.
(607.4) 53:7.3 Цялата пропаганда трябвало да бъдe провeждана лично, тъй като дeйността на транслационната служба и всички други видовe мeждупланeтни връзки били врeмeнно прeустановeни с разпорeжданe на надзорницитe над кръговeтe на систe-мата. При дeйствитeлното избухванe на бунта цялата систeма на Сатания била изключeна от кръговeтe както на съзвeздиeто, така и на всeлeната. По врeмe на този пeриод всички входящи и изходящи съобщeния били прeдавани с помощта на сeрафичeски изпълнитeли и Eдинични Посланици. Кръговeтe на падналитe свeтовe също били изключeни така, чe Луцифeр да нe можe да сe възползва от този вид връзки за осъщeствяванe на своитe замисли. Всички тeзи кръговe няма да бъдат възстановeни, докато главният мeтeжник остава в прeдeлитe на Сатания.
(607.4) 53:7.3 모든 탈퇴 선전은 개인적 노력으로 처리되어야 했는데, 이는 방송 서비스와 모든 다른 혹성간 통신 방법이 체계 회로(回路) 감독자들의 행동으로 말미암아 중지되었기 때문이다. 반란이 실제로 터지고 나서, 사타니아 체계 전체는 별자리 회로와 우주 회로, 양쪽에서 고립되었다. 천사 대리자와 외톨 사자들이 이 시기에 들어오고 나가는 모든 통신문을 부쳤다. 타락한 세계에 이르는 회로들도 또한 끊어졌고, 그래서 루시퍼는 그의 사악한 계획을 추진하려고 이 방법을 이용할 수 없었다. 그리고 이 회로들은 대반역자가 사타니아의 경계 안에 사는 한, 회복되지 않을 것이다.
(611.3) 53:9.4 Сатана мог посещать Урантию потому, что у вас не было Сына с постоянным планетарным статусом – Планетарного Князя или Материального Сына. С тех пор Макивента Мелхиседек был провозглашен наместником Планетарного Князя Урантии, и начало слушаний по делу «Гавриил против Люцифера» ознаменовало собой учреждение временных планетарных режимов во всех изолированных мирах. Истинно, что Сатана периодически навещал Калигастию и других падших князей вплоть до времени представления этих документов, когда состоялось первое слушание ходатайства Гавриила о ликвидации главных мятежников. В настоящее время Сатана бессрочно содержится под стражей в тюремных мирах Иерусема.
  www.orwell.ru  
‘Of course I'm guilty! ’ cried Parsons with a servile glance at the telescreen. ‘You don't think the Party would arrest an innocent man, do you?’ His frog-like face grew calmer, and even took on a slightly sanctimonious expression.
Новый сел на скамью неподалеку от Уинстона. Уинстон больше не смотрел на него, но измученное лицо-череп так и стояло перед глазами. Он вдруг сообразил, в чем дело. Человек умирал от голода. Эта мысль, по-видимому, пришла в голову всем обитателям камеры почти одновременно. На всей скамье произошло легкое движение. Человек без подбородка то и дело поглядывал на лицо-череп, виновато отводил взгляд и снова смотрел, как будто это лицо притягивало его неудержимо. Он начал ерзать. Наконец встал, вперевалку подошел к скамье напротив, залез в карман комбинезона и смущенно протянул человеку-черепу грязный кусок хлеба.
Парсонс баци на Винстона поглед у коме није било ни интересовања ни изненађења, већ само несреће. Он поче нервозно да хода горе-доле, очигледно не могавши да се смири. Сваки пут кад би исправио пуначка колена, видело се да се тресу. Очи су му биле широм отворене и буљиле су у празно, као да се не може уздржати да не посматра нешто на средњој удаљености од себе.
  2 Résultats www.forumromanum.org  
Is it that, while every day something is asked from them, those to whom they grant it feel indignant? Is it that, bound as they are by the chain of flattery, they are never thought servile enough by those who rule, or free enough by us?
5 - Et moi, dit Sécundus, avant d'être récusé par Aper, j'imiterai les juges intègres et délicats qui se récusent eux-mêmes dans les causes où il est évident qu'une des deux parties trouverait auprès d'eux une faveur trop marquée. Qui ne sait à quel point je suis attaché par les liens de l'amitié et ceux d'une habitation commune à Saléius Bassus, homme si estimable et poète si accompli ? Or, si l'on fait le procès à la poésie, je ne vois personne qui plus que lui donne prise à l’accusation. - Qu'il soit tranquille, dit Aper, et avec lui quiconque n'ambitionne la gloire de la poésie et des vers que faute de pouvoir prétendre à celle de l'éloquence. Je le déclare en effet : puisque j'ai trouvé un arbitre de ce débat, je ne souffrirai pas qu'on défende Maternus en lui donnant des complices. C'est lui seul que j'accuserai devant vous de ce que, né pour cette éloquence virile et oratoire par laquelle il pourrait gagner et entretenir des amitiés, se concilier des nations, s'attacher des provinces, il renonce à la profession qui chez nous procure le plus d'avantages et promet le plus d'honneurs, à celle qui donne dans Rome la plus belle renommée, et qui la répand avec le plus d'éclat chez tous les peuples de l'empire. Car, si l'utilité doit être le but de tous nos desseins et de toutes nos actions, quelle plus utile sauvegarde que d'exercer un art où l'on trouve des armes toujours prêtes pour soutenir ses amis, porter secours aux étrangers, préserver un malheureux de sa perte, enfin jeter dans l'âme d'un envieux ou d'un ennemi la terreur et l'effroi, tranquille soi-même et comme revêtu d'une puissance et d'une magistrature perpétuelles ? Le pouvoir et les bienfaits de cet art se révèlent, dans la bonne fortune, par l'appui et la protection que vous donnez à d'autres. L'orage vient-il à gronder sur vous-mêmes ? non, l'épée et la cuirasse ne sont pas pour le guerrier une puissance plus sûre, que n'est pour l'accusé en péril cette éloquence qui, servant de glaive comme de bouclier, peut devant les juges, le sénat ou le prince, porter également et repousser les coups ! Quelle autre puissance que celle de la parole opposa naguère Éprius Marcellus au déchaînement des sénateurs ? Couvert de cette armure menaçante, il mit en défaut la sagesse d'Helvidius, éloquente aussi, mais mal exercée et peu faite aux combats de ce genre. Je n'en dirai pas davantage sur l'utilité, qui sans doute ne sera pas contestée par notre ami Maternus.
  www.lecompa.fr  
At the end of this story, we are sitting in the Palm Court of the Balmoral Hotel, an octagon of floral stucco and pillars, Edinburgh’s most prestigious address. The concierge snaps his heels in servile salute.
Am Ende dieser Geschichte sitzt man im Palm Court des Balmoral Hotel, einem Oktagon aus Floralstuck und Säulen, die Edeladresse Edinburghs. Der Concierge lässt servil die Hacken knallen. Hier endet die Ernte von O’Braan, sein Smoked White wird als Afternoon Tea angeboten. Es sind sehr verschiedene Welten, zwischen denen damit ein Band geknüpft ist: Hier der Geldadel, juwelenbehangene Ladys, Gentlemen im Anzug. Dort das Perthshire. Graues Gummistiefelland. Männer mit Dreck unter den Nägeln. Man muss an die Liz-Hurley-­Anekdote denken, die O’Braan erzählt hat: Schauspielerin Liz Hurley trinkt im Dorchester in London, noch ein Luxushotel, das aus Dalreoch beliefert wird, den Smoked White und twittert darüber. O’Braan in seiner Hütte liest das und kann es kaum glauben. Liz Hurley? Really? Er antwortet ihr, dass es sein Tee ist, den sie da trinkt. Liz fragt, ob er dann so nett sei, ihr den Teegarten zu zeigen, den er auf dem Dach des Dorchester angelegt hat. Also steigt Tam O’Braan, der Teebauer aus den Highlands, in einen Zug nach London, klopft an die Suitentür im Dorchester und spaziert schließlich mit Liz Hurley über die Dächer Londons. Der Mann, an den keiner geglaubt hatte, war ganz oben angekommen.
  2 Résultats www.lubrostar.com  
Domination of children by adults (at home, nursery, school or college) is part of the Domination Setup. It creates a servile character in children, who as adults will repeat the same family model that tries to compensate for being dominated by dominating others.
Tutti i cittadini decideranno quali politiche richiedono l'approvazione della maggioranza semplice dei votanti; quali invece richiedono la maggioranza di tutti gli aventi diritto al voto; e quali infine una maggioranza qualificata superiore al 50% dell'intero elettorato.
  hemispheres.iksiopan.pl  
A despotic executive, an abdicating and servile parliamentary majority, and an increasingly politicized judicial system have led to an exercise of power that is at the same time repressive and inefficient.
El único bastión que no se apresta a sucumbir a los caprichos de un mal aprendiz de dictador, como es el Sr. Trump, es el bastión de las fuerzas armadas.  Desde la izquierda hasta la derecha, los voceros de opinión depositan su esperanza de “contención” del volátil y torpe jefe de estado en los generales que lo rodean.  Curiosa y triste conclusión:  aparentemente hoy los militares serían la última garantía del orden constitucional.
  www.sitesakamoto.com  
Then I made a gesture. I approached solicitous and servile. Donut man smiled and asked me to put my ten fingers on the scanner, although requested to do so by order, first one hand and then the other and not all at truño.
Et les minutes passaient. Et mon inquiétude a grandi comme je me suis demandé pourquoi diable n'avait pas pris l'avion comme tout le monde. Mais, J'étais là avec mon passeport avec plus de timbres rares de la maison philatélique un geek, Canada avec un vélo que je n'avais pas autorisé BMW hors du pays, dans des vêtements empruntés et deux tailles trop grandes, valises vides et quatre caméras vidéo et. Baiser, la vérité est qu'il était sacrément suspectes. Cela n'allait pas être d'accord. Je ne pouvais oublier Alaska. Puis j'ai fait un geste. Je me suis approché de sollicitude et servile. Donut homme sourit et m'a demandé de mettre mes dix doigts sur le scanner, bien demandé de le faire par ordre, d'abord d'un côté puis de l'autre et pas tous à la Truno.
Und die Minuten vergingen,. Und meine Sorge wuchs, als ich mich, warum zum Teufel hatte nicht ein Flugzeug erwischt wie alle anderen auch gewundert. Aber, da war ich mit meinem Pass rüber zum Haus seltene Briefmarken der philatelistischen Geek, mit einem kanadischen BMW Motorrad hatte ich nicht erlaubt, das Land zu dienen, und geliehenen Klamotten zwei Nummern zu groß, leeren Koffern und vier Videokameras und. SCHEIßE, die Wahrheit ist, dass ja, es war verdammt verdächtig. Die Sache wurde nicht wieder in Ordnung. Er konnte über Alaska vergessen. Dann habe ich machte eine Geste. Ich näherte mich fürsorglich und unterwürfig. Donut Mann lächelte und bat mich, meine zehn Finger auf den Scanner gelegt, obwohl sie darum gebeten wird, um durch, ein erster Hand und dann die andere und nicht alle auf Truñó.
E il passare dei minuti. E la mia preoccupazione è cresciuta come mi chiedevo perché diavolo non aveva preso un aereo come fanno tutti. Ma, Ero lì con il mio passaporto con timbri di più raro casa filatelica un geek, Canadese con una moto che non avevo autorizzato BMW fuori dal paese, in abiti presi a prestito e due taglie più grandi, valigie vuote e quattro videocamere e. Cazzo, la verità è che era maledettamente sospettoso. Questo non sarebbe stato bene. Potrei dimenticare Alaska. Poi ho fatto un gesto. Mi sono avvicinato premuroso e servile. Ciambella uomo sorrise e mi ha chiesto di mettere le mie dieci dita sullo scanner, aunque también solicitó que lo hiciera por orden, primero los de una mano y luego los de la otra y no todos al truño.
E os minutos se passaram. E a minha preocupação cresceu enquanto eu me perguntava por que diabos não tinha pego um avião como todo mundo faz. Mas, lá estava eu ​​com o meu passaporte até os selos raros de casa filatélica nerd, com uma moto BMW canadense que eu não tinha permissão para servir o país, e emprestado a roupa dois tamanhos muito grandes, malas vazias e quatro câmeras de vídeo e. Foder, a verdade é que sim, era danado suspeito. A coisa não ia ficar bem. Ele poderia esquecer Alasca. Então eu fiz um gesto. Aproximei-me solícito e subserviente. Donut homem sorriu e me pediu para colocar os meus dez dedos no scanner, apesar de solicitado a fazê-lo mediante ordem, uma primeira mão e depois o outro e não todos de uma Truñó.
En de minuten voorbij. En mijn bezorgdheid groeide zo vroeg ik me af waarom de hel niet had gevangen een vliegtuig zoals iedereen doet. Maar, Ik was er met mijn paspoort met meer postzegels zeldzame filatelistisch huis een geek, Canadees met een fiets had ik niet gemachtigd BMW uit het land, in geleende kleren en twee maten te groot, lege koffers en vier videocamera's en. Neuken, de waarheid is dat het darn verdacht. Dit ging niet goed met. Ik kon vergeten over Alaska. Toen maakte ik een gebaar. Ik benaderde bezorgd en slaafse. Donut man glimlachte en vroeg me om mijn tien vingers op de scanner, hoewel daartoe verzocht door de volgorde, eerste hand en dan de andere en niet alle op truño.
数分が経過し. 皆がするような地獄が飛行機をキャッチしていなかった、なぜ私は不思議に思ったように、私の関心は成長した. しかし, 私はより多くのスタンプがパスポート珍しい切手収集家オタクであった, 私は国のBMWを認可されていなかった自転車とカナダ, 借りた服や大きすぎる2つのサイズ, 空のスーツケースと4つのビデオカメラと. ファック, 真実は、それがくそ不審だったということです. これは大丈夫であることを行っていませんでした. 私はアラスカのことを忘れることができ. それから私はジェスチャーを作った. 私は、気配りと卑屈に近づい. ドーナツ男は微笑んでスキャナの私の10本の指を置くために私に尋ねた, 順序によってそうするように要求されたものの、, 一方最初にして、他ではなくすべてのtruñoで.
I els minuts passaven. I la meva preocupació augmentava mentre em preguntava per què cony no havia agafat un avió com fa tothom. Però no, jo era allà amb el meu passaport amb més segells rars que la casa d'un filatèlic friki, amb una moto canadenca que BMW no m'havia autoritzat a treure del país, amb roba prestada i dues talles gran, les maletes buides i quatre càmeres de foto i vídeo. Carajo, la veritat és que sí que era rematadament sospitós. La cosa no sortiria bé. Ja podia oblidar d'Alaska. Llavors em van fer un gest. Acerqueme sol · lícit i servil. Donut man va somriure i em va demanar que posés els meus deu dits a l'escàner, encara que també sol · licitar que ho fes per ordre, primer els d'una mà i després els de l'altra i no tots al truño.
Y los minutos pasaban. Y mi preocupación aumentaba mientras me preguntaba por qué coño no había cogido un avión como hace todo el mundo. Ali, ahí estaba yo con mi pasaporte con más sellos raros que la casa de un filatélico friki, con una moto canadiense que BMW no me había autorizado a sacar del país, con ropa prestada y dos tallas grande, las maletas vacías y cuatro cámaras de foto y vídeo. Jebati, la verdad es que sí era rematadamente sospechoso. La cosa no iba a salir bien. Ya podía olvidarme de Alaska. Entonces me hicieron un gesto. Acerqueme solícito y servil. Donut man sonrió y me pidió que pusiera mis diez dedos en el escáner, aunque también solicitó que lo hiciera por orden, primero los de una mano y luego los de la otra y no todos al truño.
И шли минуты. И мое беспокойство росло, как я задавался вопросом, почему, черт возьми, не поймал самолет, как все остальные. Но, Я был там с моим паспортом с более редкой марки филателистических дома выродка, Канадская с велосипедом я не уполномочен BMW из страны, в заемных одежду и два размера больше, пустые чемоданы и четырех видеокамер и. Ебать, правда в том, что это было проклятое подозрительных. Это не будет хорошо. Я мог забыть об Аляске. Тогда я сделал жест. Я подошел к заботливым и рабской. Donut человек улыбнулся и попросил меня, чтобы положить свои десять пальцев на сканере, Хотя это потребуется по заказу, первый одной стороны, а затем другой, а не все в truño.
Eta minutu pasa. Eta nire kezka hazi zen galdetu nuen zergatik arraio ez zuten harrapatu hegazkina Besteek bezala bezala. Baina, Han izan nintzen nire zigiluak gehiago pasaportea arraroak Filatélica etxea geek bat, Bizikleta ez nuen baimendutako BMW herrialde-ko Kanadako, arropa eskatu eta bi tamainak handiegiak, maleta hutsik, eta lau bideo kamerak eta. Fuck, egia zela darn susmagarriak. Hori ez zen ados egongo. Alaska buruz ezin dut ahaztu. Gero, keinu bat egin nuen. Solicitous eta servile hurbildu dut. Donut gizon irribarre egin eta galdetu dit nire Hamar behatzak jarri eskaner buruzko, eskatu du, nahiz eta hori egiteko aginduz, Lehenengo alde batetik, eta, ondoren, eta beste guztiak ez truño at.
  www.bekament.com  
Although, logically enough, his arguments are accompanied by examples taken from his era, they haven’t lost a jot of their perspicacity –quite the contrary in fact– if they are propped up by the globalising arm of digital technology. Despite his putting technology at the very centre of human life, Ortega is no servile disciple of the idea of progress.
Ortega –l’edició de les obres completes definitives del qual apareixeràd’aquí a poc– sembla que ens xiuxiuegi a l’orella, avui i aquí,a mesura que desenvolupa la complexa i rica concepció sobre la tecnologia(tècnica, en paraules seves). Malgrat que lògicament els argumentssón il.lustrats amb exemples propis de l’època, no perden ni unbri d’agudesa –ans al contrari– si els recolzem en l’abraçadagloblaitzadora de la tecnologia digital. Encara que situa la tecnologiacom a eix organitzador de l’ésser humà, Ortega no alimenta cap servilismedavant la idea de progrés. Al contrari, el seu discurs s’enfilacontra aquesta formulació unívoca de la direcció de la històriaque sembla que avui il.lumina, precisament, els suposats “caçadors”del pensament únic: “La idea del progrés, funesta en tots els ordresquan va ser emprada sense crítica, també ha estat fatal. Suposaque l’home ha volgut, vol i sempre voldrà el mateix, que els anhelsvitals sempre han estat idèntics i l’única variació a través delstemps ha consistit en l’avenç progressiu cap a aquell desideràtum.Però la veritat és ben bé a l’inrevés: la idea de la vida, el perfildel benestar s’ha transformat innombrables vegades, algunes tanradicalment que els anomenats progressos tècnics eren abandonatsi se’n perdia el rastre. Unes altres –consti–, i és quasi el mésfreqüent en la història, l’inventor i la invenció eren perseguitscom si es tractés d’un crim. Que avui sentim de manera extrema lapruïja contrària, l’afany de les invencions, no ens ha de fer suposarque sempre ha estat així. Al contrari, la humanitat ha acostumata sentir un terror còsmic misteriós cap als descobriments, com sien aquests, juntament amb els beneficis que comporten, hi raguésun perill terrible”. No us perdeu aquest llibret, serà de gran ajudaen aquests temps agitats.
  orwell.ru  
‘Of course I'm guilty! ’ cried Parsons with a servile glance at the telescreen. ‘You don't think the Party would arrest an innocent man, do you?’ His frog-like face grew calmer, and even took on a slightly sanctimonious expression.
Новый сел на скамью неподалеку от Уинстона. Уинстон больше не смотрел на него, но измученное лицо-череп так и стояло перед глазами. Он вдруг сообразил, в чем дело. Человек умирал от голода. Эта мысль, по-видимому, пришла в голову всем обитателям камеры почти одновременно. На всей скамье произошло легкое движение. Человек без подбородка то и дело поглядывал на лицо-череп, виновато отводил взгляд и снова смотрел, как будто это лицо притягивало его неудержимо. Он начал ерзать. Наконец встал, вперевалку подошел к скамье напротив, залез в карман комбинезона и смущенно протянул человеку-черепу грязный кусок хлеба.
Парсонс баци на Винстона поглед у коме није било ни интересовања ни изненађења, већ само несреће. Он поче нервозно да хода горе-доле, очигледно не могавши да се смири. Сваки пут кад би исправио пуначка колена, видело се да се тресу. Очи су му биле широм отворене и буљиле су у празно, као да се не може уздржати да не посматра нешто на средњој удаљености од себе.
  4 Résultats eipcp.net  
As a matter of fact, the very advent of such regimes constitutes a violent reaction to destabilization, when it exceeds a threshold of tolerability for subjectivities in a state of servile adaptation to the status quo.
Diese Verwirrung ist zweifellos auf die Begehrenspolitik zurückzuführen, die für die Zuhälterei der subjektiven und kreativen Kräfte charakteristisch ist – eine Art von Machtverhältnis, die grundsätzlich durch den Zauber der Verführung entsteht. Der/die VerführerIn ruft in dem/r Verführten eine Idealisierung hervor, die ihn/sie betäubt und dazu bringt, sich mit dem/r VerführerIn zu identifizieren und zu unterwerfen: was bedeutet, sich mit dem/r Angreifenden zu identifizieren und sich ihm/ihr zu unterwerfen, angetrieben vom eigenen Begehren, in der Hoffnung, dass der/die VerführerIn Anerkennung und Einlass in seine/ihre Welt gewährt. Erst seit kurzem ist man sich dieser Situation bewusst, was in der Regel zum Bruch des Zaubers führt. Dies schimmert in den unterschiedlichen Strategien des individuellen und kollektiven Widerstandes durch, die in den letzten Jahren vermehrt zu beobachten sind, vor allem durch die Initiative einer neuen Generation, die sich nicht vollkommen mit dem vorgeschlagenen Existenzmodell identifiziert und seine Machenschaften erkennt. Natürlich kann die künstlerische Erfahrung – gerade durch ihre Eigenart als Ausdrucksform der Problematiken der Gegenwart, wie sie auch den Körper des Künstlers, der Künstlerin durchströmen – diesen Bewegungen gegenüber kaum gleichgültig bleiben. Ganz im Gegenteil, gerade aus diesem Grund tauchen seit Anfang der 1990er Jahre die bereits angesprochenen Fragen in der Kunst auf. Mit ihren unterschiedlichen Vorgehensweisen vollbringen diese Strategien einen Exodus aus dem Minenfeld, das sich zwischen den gegensätzlichen und einander ergänzenden Figuren von Luxus-Subjektivität und Müll-Subjektivität erstreckt, aus dem Feld, in das sich die menschlichen Schicksale im globalisierten Kapitalismus selbst einschließen. Und inmitten dieses Exodus werden andere Arten der Welt erschaffen.
No es difícil imaginar que el encuentro de estos dos regímenes vuelve el escenario aún más vulnerable a los abusos del chuleo: en su penetración en contextos totalitarios, el capitalismo cultural sacó ventaja del pasado experimental, especialmente audaz y singular en estos países, pero también y sobre todo de las heridas que en las fuerzas de creación causaron los golpes sufridos. El nuevo régimen se presenta no sólo como el sistema que acoge e institucionaliza el principio de producción de subjetividad y de cultura de los movimientos de los años sesenta y setenta, como fue el caso en Estados Unidos y en los países de Europa Occidental [y España]. En los países bajo dictadura, dicho nuevo régimen gana un plus de poder de seducción: su aparente condición de salvador que viene a liberar la energía de creación de su yugo, a curarla de su estado debilitado, permitiéndole reactivarse y volver a manifestarse[9]. Si bien el poder vía seducción propio del gobierno mundial del capital financiero es más light y sutil que la pesada mano de los gobiernos locales comandados por Estados militares que los precedieron, no por eso son menos destructivos sus efectos, aunque con estrategias y finalidades enteramente distintas. Es de esperarse, por lo tanto, que la sumatoria de ambos ocurrida en estos países haya agravado considerablemente el estado de alienación patológica de la subjetividad, especialmente en la política que rige la relación con el otro y el destino de su fuerza de creación.
Esta confusão decorre sem dúvida da política de desejo própria da cafetinagem das forças subjetivas e de criação – um tipo de relação de poder que se dá basicamente por meio do feitiço da sedução. O sedutor convoca no seduzido uma idealização que o sidera e que o leva a identificar-se com ele e a ele submeter-se: ou seja, identificar-se com e submeter-se a seu agressor, impulsionado por seu próprio desejo, na esperança de que este o reconheça e o admita em seu mundo. Só recentemente esta situação vem se tornando consciente, o que tende a levar à quebra do feitiço. Isto transparece nas diferentes estratégias de resistência individual e coletiva que se avolumam nos últimos anos, particularmente por iniciativa de uma nova geração que não se identifica em absoluto com o modelo de existência proposto e se dá conta de sua manobra. É claro que as práticas artísticas – por sua própria natureza de expressão das problemáticas do presente tal como atravessam o corpo do artista – dificilmente poderiam permanecer indiferentes a este movimento. Pelo contrário, é exatamente por esta razão que estas questões emergem na arte desde o início dos anos 1990, como mencionado no início. Com diferentes procedimentos, tais estratégias vêm realizando um êxodo do campo minado que se situa entre as figuras opostas e complementares de subjetividade-luxo e subjetividade-lixo, campo onde se confinam os destinos humanos no mundo do capitalismo globalizado. Neste êxodo vão se criando outras espécies de mundo.
  it.wikisource.org  
Of servile offspring of the free—
Fora il dormente a lo strillar del gufo.
Z ojca krwią spada dziedzictwem na syna,
  www.zwischendrin.com  
and servile marriage.
obras en diez ciudades del país.
  7 Résultats www.ub.edu  
In the first place we could interpret it as carrying out servile tasks, that in a real sense are manual and heavy tasks, those for which women slaves were also used; equally we could say that they carry out a task that goes beyond paid work, they serve, they are useful.
A questo “servire” potremmo dare un doppio senso. In primo luogo potremmo intendere che le donne svolgessero compiti servili, che in senso proprio sono lavori manuali e pesanti, quelli per i quali si ricorreva anche alle schiave; ugualmente potremmo dire che realizzassero un’opera che andava oltre il lavoro retribuito: loro servono, sono utili. Seguendo il testo alla lettera dovremmo dire che la missione delle donne consisteva nell’essere utili agli uomini della comunità; dandovi un senso più ampio potremmo affermare che si riconosce che servono a tutta la comunità.
Arrow 1 2 3