|
Aquesta regata és una competició tradicional entre els nou clubs de rem locals que representen els antics gremis o confraries. Consisteix en una carrera que s’inicia fent el trajecte de la platja de Lloret cap a la platja de Santa Cristina, i a la qual es dóna la sortida quan es veu el campanar de l’ermita de Sant Pere del Bosc, situada en un turó interior, després d’alçar els rems mentre es canta la Salve Regina. Les embarcacions, situades en l’ordre assignat en el sorteig fet a la plaça de l’Ajuntament a la nit del dia 23, amb tripulacions compostes per vuit vogadors més el timoner, remen intensament durant els aproximadament 2,5 km fins a la platja de Santa Cristina. El guanyador no obté un premi material; senzillament assoleix l’honor de la victòria, un honor molt preuat entre els equips que competeixen. La processó marítima existia ja al segle XVI, i les embarcacions a rem transportaven la comitiva composta pels clergues, autoritats, obreres, músics i altres. L’expressió “amorrar” significa tocar terra la proa d’una embarcació. El “crit de guerra” dels antics vogadors, era “Amorra, amorra, sa relíquia! Amorra!”. Sembla que, antigament, els guanyadors rebien com a premi un xai, possible origen de l’actual “estofat” que es serveix després de la missa, a la plaça del pi de l’ermita de Santa Cristina. Finalitzant, en la processó de tornada fins a la platja de Lloret, té lloc una regata amb les mateixes embarcacions, amb tripulacions femenines.
|