|
Explica que li deien "que era fix eventual, és a dir que no tenia dret a res, només al meu salari. Dia treballat, dia pagat. I després res més. Treballava igual que els meus companys però el meu sou era gairebé la meitat. I no tenia dret a assegurança, al fons de pensions,... i els horaris que teníem també eren exagerats. A més rebíem maltractaments de part del gerent, el senyor Luis Castillo. Nosaltres fent les coses bé i ell volia més rendiment, que ens donéssim pressa i llavors ens cridava. Per això va ser que vaig prendre la decisió d'organitzar en el sindicat".
|
|
Con 30 años de edad, William Arnoldo Pérez, trabajaba desde hacía 17 meses en Las Veraneras como guardavidas, aunque también tenía que ocuparse del mantenimiento de la piscina, repartir toallas o limpiar los árboles de coco. Explica que le decían "que era fijo eventual, o sea que no tenía derecho a nada, nomás a mi salario. Día trabajado, día pagado. De ahí nada más. Trabaja igual que mis compañeros pero mi trabajo era casi la mitad. Y no tenía derecho a seguro, al fondo de pensiones,. y los horarios que teníamos también eran exagerados. Además recibíamos maltratos de parte del gerente, el señor Luis Castillo. Nosotros haciendo las cosas bien y él quería más rendimiento, que nos apuráramos, y entonces nos gritaba. Por eso fue que tomé la decisión de organizarme en el sindicato".
|