|
|
Il est à l’endroit, comme dit la légende, où les habitants d’Alforja ont vu des lueurs qui descendaient du ciel, comme des langues de feu, et qui se situaient dans la forêt de Puigdarenes. En allant voir ce que c’était, ils ont découvert l'image de la Vierge et ils ont a essayé de la descendre au village, et trois fois elle est retournée au lieu où ils l'avaient découverte.
|
|
|
The first references to the hermitage are found in 1227 in various bequests. It is located at the point where, according to legend, the inhabitants of Alforja saw some flashes coming down from heaven, like tongues of fire, and stayed in the forest Puigdarenes. In going there, they discovered the image of the Virgin, who tried three times to go down to the village. Thus the hermitage was built in its current location. The building was expanded in the early seventeenth century (with work completed in 1620), but suffered the ravages of several wars; it was rebuilt in the nineteenth century.
|
|
|
Lo que más llama la atención del santuario es su ubicación. El edificio está al noroeste del término de Alforja y linda con tierras de Porrera (en El Priorat) y Riudecols hacia el lado llamado las Valls de Cortiella. La ermita se encuentra a 790 m de altura, lugar que muestra, de forma privilegiada, los relieves de sierras como la de La Mussara o de Pàndols o como el mar recorta y se adentra en la costa tarraconense. A 500 m hacia el oeste del monumento hay la Miranda, de 840 m de altura, el sitio más alto de la montaña. Encontramos ya referencias de la ermita en 1227 a través de diversos legados testamentarios. Está en el punto, según dice la leyenda, donde los habitantes de Alforja vieron unas resplandores que bajaban del cielo, como si fueran lenguas de fuego, y que se situaban en el bosque de Puigdarenes. Al ir y ver de qué se trataba, descubrieron la imagen de la Virgen que se intentó bajar al pueblo, y tres veces regresó al lugar donde la descubrieron. Fue así como se construyó la ermita en su sitio actual. El edificio se amplió a principios del siglo XVII (obras acabadas en 1620), pero sufrió los estragos de varias guerras y se rehizo en el siglo XIX.
|
|
|
El que més crida l’atenció del santuari és el seu enclavament. L’edifici es troba al nord-oest del terme d’Alforja i llinda amb terres de Porrera (al Priorat) i Riudecols cap al costat anomenat les Valls de Cortiella. L’ermita es troba a 790 m d’alçada, lloc que mostra, de manera privilegiada, els relleus de serres com ara la de la Mussara o de Pàndols o com el mar retalla i s’endinsa en la costa tarragonina. A 500 m cap a l’oest del monument hi ha la Miranda, de 840 m d’alçada, el lloc més alt de la muntanya. De referències a l’ermita ja en trobem el 1227 a través de diversos llegats testamentaris. És al punt on s’alça, segons diu la llegenda, que els habitants d’Alforja s’adonaren d’unes resplendors que baixaven del cel, com si fossin llengües de foc, i que se situaven al bosc de Puigdarenes. En anar i veure de què es tractava, descobriren la imatge de la Mare de Déu que s’intentà baixar al poble, i tres vegades retornà al lloc on la descobriren. Fou així que es construí l’ermita al seu lloc actual. L’edifici s’engrandí a primeries del segle XVII (obres que s’acabaren el 1620), però patí els estralls de diverses guerres i es refeu al segle XIX.
|
